Merescuda victòria a Igualada

Foto: Xavier Rondón

Aquest matí s’ha disputat al Pavelló de Les Comes el partit corresponent a la 7ª jornada de l’Ok Lliga femenina que ha enfrontat el Fontanelles i Martí Igualada HC i el CP Vilanova, que s’ha decantat de part de les vilanovines per 1-2, un resultat curt pel que un equip i l’altre han proposat sobre la pista.

El partit ha començat puntualment a les 13:00 hores amb un centenar d’espectadors a les graderies i algunes cares il•lustres, com la del seleccionador espanyol, en Joan Soler, que no perdia l’oportunitat de presenciar un encontre entre dos equips de la part alta de la classificació i amb diverses jugadores internacionals. Ben aviat hem vist que el CP Vilanova es feia amb el ritme de l’encontre i, malgrat no generar excessives ocasions, dominava el joc enfront un Igualada que defensava seriosament i buscava les seves oportunitats al contraatac.

La seriositat defensiva de les vilanovines aturant les contres igualadines ha estat la tònica de tot el partit i, quan no ha estat possible, apareixia Cate Ortega, magnífica, aportant una tranquil•litat a l’equip que permetia a aquest continuar posant setge a la porteria d’una també segura Teresa Bernades. En atac, l’equip ha tingut paciència i ha disposats de llargues possessions, buscant l’associació de les seves jugadores i sense precipitacions.

Fruit d’aquest joc elaborat, al minut 14 Ester Nadal trobava forat en una diagonal i servia al segon pal per Clàudia Miret que no perdonava. El gol feia justícia al millor joc de les vilanovines i, tres minuts després, l’altre component d’aquesta parella de “killers”, l’Ester Nadal, rematava una bola lluny de l’abast de la Teresa Bernades, aquest cop al rematar una assistència de la Berta Tarrida, que havia pujat la banda amb potencia i decisió.

A la represa les vilanovines han incrementat el domini i, amb un bon joc col•lectiu, han disposat del control de la bola bona part del temps, esgotant diverses vegades la possessió i posant a prova la Teresa en diverses arribades en les que ha mancat un xic de contundència per sentenciar l’encontre.

L’Igualada ha donat mostres però de que és un equip perillós i de que el seu inici de campionat no és fruit de la casualitat, i ha disposat d’ocasions, amb un Maria Díez sempre perillosa. El gol igualadí ha arribat al minut 13 fruit d’un xut llunyà de l’Ana Gil que ha rebotat en Clàudia Miret en el seu afany per tallar el tret.

Domini vilanoví fins el final de l’encontre que ha pogut eixamplar l’avantatja, encara que les Igualadines tampoc s’han rendit i no han renunciat mai al contraatac o a crear perill amb xuts llunyans que no han pogut superar la Cate Ortega, arribant al final del matx amb el resultat de 1-2 i amb la satisfacció d’haver complert amb un partit seriós i un bon joc.

El proper dijous les vilanovines tenen l’oportunitat de consolidar-se en els llocs d’honor de la classificació, que donen opcions a disputar la Copa de la Reina, ja que disputen a Terrassa l’encontre ajornat corresponent a la primera jornada.

Partit amb dues cares i tres punts

                                                          Foto: Xavier Rondón

Ahir dijous, CP Vilanova i PHC Sant Cugat van disputar el partit corresponent a la 6ª jornada de l’Ok Lliga femenina amb victòria de les vilanovines per 7-5.

Destacar d’aquest partit el relaxament de l’equip local quan guanyava 5-0, que va estar a punt de costar un disgust, ja que el PHC Sant Cugat va escurçar perillosament la distancia al marcador en els darrers deu minuts de partit, i podria haver donat un seriós ensurt d’encertar en alguna de les oportunitats que va tenir a les acaballes i obtenir inclús un resultat més favorable.

Destacar tanmateix la velocitat i control del joc que les verd i blanques van mostrar mentre van estar pel partit, els primers 30 minuts, la gran seguretat de la Cate Ortega mentre va estar en pista, malgrat les molèsties físiques que arrossega, i el “hat trick” de la Mercè Guerra.

El partit va començar amb un intercanvi de cops en els primers minuts. Paula Torner disposava d’un contraatac sola davant Cate Ortega que aquesta resolia amb seguretat i, un minut després, Ester Nadal tenia l’oportunitat davant Marta Nache, la portera que substituïa avui per lesió a la Mercè Ribas, que igualment resolia bé i donava mostres que malgrat la seva inexperiència estava disposada a posar les coses difícils a les verd i blanques.

El CP Vilanova es va fer però ràpidament amb el control del matx i, fruit d’un domini clar, van arribar els gols de la Mercè Guerra al minut 9, al rematar una assistència de la Clàudia Miret, i en els minuts 17 i 18 de la mateixa Clàudia i de la Maria Figuerola.

A la finalització de la primera part el partit semblava del tot controlat per les vilanovines, encara que les noies del Sant Cugat havien disposat d’algunes ocasions al contraatac ben resoltes per una Cate Ortega que malgrat els problemes físics actuava amb seguretat.

A la represa, la Paula Torner tornava a tenir la primera ocasió i Cate Ortega donava un altre cop deguda rèplica. Un minut després, una falta assajada a la frontal de l’àrea donava l’oportunitat a les vilanovines de fer el 4-0 que Mercè Guerra no perdonava en una jugada de tiralínies i, al minut 9, Maria Córdoba servia una bola al contraatac a la mateixa Mercè perquè aquesta tornés a batre a Marta Nache.

Corria el minut 10 de la segona part i el CP Vilanova guanyava 5-0, portava la iniciativa i recuperava la bola ràpidament en defensa.

Tot va començar a donar un tomb que podia haver estat perillós pels interessos del Patí, quan Paula Torner xutava des de lluny i la bola entrava a la porteria de la Cate després de rebotar en alguna jugadora dins l’àrea. En la jugada posterior, Clàudia Miret s’escapava sola cap la porteria de la Marta i rebia un clara falta per darrera que l’àrbitre assenyalava fora de l’àrea i ni tan sols considerava directa ( !? ) i, quan encara no s’havia esgotat el minut 10, Cate Ortega deixava el seu lloc a Celsa López.

Tot plegat, potser, va fer que algú pensés que el partit s’havia acabat i que a aquelles hores i un dijous, no calia continuar amb l’esforç. O potser, per ser justos amb les jugadores del Sant Cugat, aquestes van veure que encara podia haver partit, ja que un minut més tard un contraatac les situava 5-2 per sota al marcador.

La veritat és que, per unes coses o d’altres, els darrers 9 minuts el Sant Cugat va disposar d’ocasions a dojo. La Maria Figuerola feia el 6-2 al minut 12 en jugada individual, però les roig i negres marcaven als minuts 14 i 15 i situaven el marcador en un perillós 6-4.

Al minut 16, una combinació entre l’Ester i la Clàudia permetia a aquesta última fer el que semblava el gol de la tranquil•litat, però, al minut 19, Paula Torner tornava a escurçar la diferència a dos gols, i deixava el marcador en un definitiu 7-5.

Masses gols encaixats en un partit que el CP Vilanova tenia del tot controlat, però tres punts més per continuar lluitant per les places de d’alt.

Somriures i llàgrimes

Ahir dissabte a les 20:00 hores es va disputar a les Casernes el partit avançat a la 8ª jornada de l’Ok Lliga femenina que va enfrontar el CP Vilanova i el Vigo Stick HC, amb victòria de les vilanovines per 10 gols a 3.

Les males vibracions encara envaïen el Pavelló de les Casernes un quart d’hora després de finalitzar l’encontre de l’equip masculí, en el que el Voltregà aconseguia empatar a 7 segons del final fruit d’una falta directa molt discutida per l’equip i el públic local, quan el destí va ser encara més injust amb la Pati Miret en el dia que havia de ser el seu debut a l’Ok Lliga Femenina. Una inoportuna rebrincada va deixar malmès el seu genoll a l’escalfament, i les llàgrimes de ràbia i dolor d’aquest llop amb pell de xai que enlluernarà l’afició ben aviat, feien veure’ns a tots que hauríem d’esperar per gaudir del seu debut.

Però no tot havien de ser males notícies. Celsa López debutava en partit oficial a la porteria verd i blanca i la Maria Córdoba si que gaudia del seu primer partit a l'Ok Lliga Femenina, amb molts minuts i bon joc, sobre tot a la segona part.

L’encontre va començar puntualment i de seguida l’equip gallec va deixar clar que venia a defensar en zona i, si s’esqueia, mirar de sorprendre al contraatac. El Vilanova oposava d’entrada a Celsa López, Berta Tarrida, Mercè Guerra i “les bessones diabòliques”, Clàudia Miret i Ester Nadal.

Domini aclaparador vilanoví de bon començament, tònica que es va mantenir fins el final, tot i que el primer gol va tardar en entrar 6 minuts, els que va tardar Ester Nadal en transformar amb un tret creuat a l’escaire un servei de la Berta.

Les vilanovines movien bé la bola per superar el quadre rival , però el gol es resistia. Corria el minut 11 quan Berta Tarrida transformava el segon amb una bola penjada des de la frontal. Possessió i més possessió local sense recompensa, i entrada a la pista de la Maria Córdoba que, amb 13 anys debutava a l’Ok Lliga i tenia set minuts per agafar el to i calibrar la força i velocitat que fan falta per disputar una bola a jugadores que la superen amb molts més quilos. Quan tornés a sortir a la segona part ja estaria al dia...

A manca de 8 segons per finalitzar la primera part, Lucia Contreras aprofitava un malentès de la defensa vilanovina i resolia bé amb un remat inapel•lable, de molt a prop, a l’escaire dreta de la Celsa López, pràcticament inèdita fins aleshores. Però en aquell moment el vell Pavelló ja havia recuperat la calma i les males vibracions s’havien esvaït: Berta Tarrida aprofitava els 8 segons i situava el marcador 3-1 a l’últim segon, deixant un marcador que feia justícia al domini absolut verd i blanc.

A la represa les vilanovines sortien decidides a donar més velocitat a l’encontre i incrementar el compte golejador. Però de seguida, quan encara no s’havia esgotat el minut 2, un xut llunyà de l’equip gallec era desviat per la Maria Figuerola, que ho havia vist fer dijous passat a la Mercè, i sorprenia a una desesperada Celsa López que no tenia oportunitat de lluir-se per la manca d’arribades de l’equip rival i havia encaixat ja dos gols sense que pogués fer res per aturar-los.

Però l’equip, malgrat la joventut de les seves integrants, és expert i no es va veure afectat. Va continuar tranquil•lament amb el domini aclaparador i, al minut 4, Ester Nadal resolia un teva meva amb Clàudia Miret i eixamplava la diferencia, desencadenant una tempesta de gols. Al minut 5, Maria Figuerola encertava en la porteria objectiu, en una jugada personal, i descobria que és força més gratificant que fer-ho en la pròpia, perquè després repetiria dues vegades. Al minut 8, Clàudia Miret tornava a assistir Ester Nadal perquè aquesta fes el seu “hat trick”i, al minut 10, era la pròpia Clàudia que marcava aquest cop al rematar una bona assistència de la Maria Figuerola – que bé ahir la Maria !-

Sortia a la pista Maria Córdoba al minut 10 i arrencava els aplaudiment de la graderia amb dues bones recuperacions i una bona presencia en atac, i el Vigo Stick marcava un tercer gol en una jugada aïllada al minut 14, en la que una bola morta dins l’àrea en un bosc de cames i estics, s’esmunyia per sota de la Celsa López, que, en el seu fur intern, devia maleir la poca feina i la mala sort que estava tenint.

Al minut 15, tronava a aparèixer Maria Figuerola i resolia ella mateixa una circulació per darrera de la porteria gallega amb un ganxo per sota ajustat al pal i, un minut després, aprofitava una assistència de la Mercè Guerra i feia el 9-3. El gol que tancava la desena i el marcador, l’aconseguiria la Mercè Guerra en una jugada personal de pista a pista després de recuperar una bola en defensa, que finalitzava amb un xut creuat lluny de l’abast de la portera gallega, que va quallar un bon partit malgrat els deu gols.

El proper dijous les vilanovines s’enfronten al PHC Sant Cugat en el partit corresponent a la sisena jornada que ha estat ajornat a petició de les vallesanes i que ha permès la disputa d’aquest encontre amb el Vigo Stick, avançat de la jornada 8ª i, tanmateix, que l’equip gallec pogués aprofitar el cap de setmana i disputar dos partits.

Victòria per la mínima en un partit embogit

Foto: Xavier Rondón

Ahir dijous, a dos quarts de deu de la nit, CP Vilanova i Cerdanyola CH van disputar el partit ajornat corresponent a al 2ª Jornada de l’Ok Lliga Femenina. Les Casernes acollia el partit contra el vigent campió en una nit gèlida amb el termòmetre per sota dels 10 graus i amb un centenar d’espectadors, sent generós. Això si, un centenar d’espectadors selectes i entesos, sibarites de l’hoquei, afeccionats de debò que van gaudir d’un partit emocionant i dinàmic, mancat però del bon joc que l’equip ens havia ofert en ocasions anteriors.

Ahir a les Casernes les jugadores d’ambdós equips van jugar amb la salut cardíaca dels seus respectius entrenadors i van convertir el gèlid terreny de joc en un microones, amb contínues anades i vingudes, pèrdues de bola perilloses, passades lluny del seu teòric destinatari, gols en pròpia porta, problemes físics inoportuns, faltes directes fallades i, això si, un gol de traca i mocador, el de la victòria del CP Vilanova de la Mercè Guerra.

L’encontre va començar puntualment amb el CP Vilanova lluint la nova i elegant segona equipació, de color “quasi negre” i amb la solució a l’incògnita que va planejar tota la setmana: Cate Ortega ocupava la porteria malgrat arrossegar molèsties físiques. Completaven l’equip inicial Mercè Guerra, Berta Tarrida, Clàudia Miret i Maria Figuerola.

Després d’uns minuts de tempteig sense que cap dels dos equips es fes clarament amb la iniciativa del partit, un xut ras i llunyà sense perill de la Vanessa Daribo, es convertia en gol després de que la Mercè Guerra l’enverinés involuntàriament - en la seva intenció d’interceptar-, al posar l’estic malament i fent que la bola s’elevés per sobre d’una Cate Ortega ben col•locada per aturar-la per baix. Però el partit ja començava a donar mostres de descontrol quan, només uns segons mes tard, dintre del mateix minut, una errada defensiva de les vallesanes propiciava que la Berta i la Clàudia trenessin una jugada dins l’àrea i que aquest última convertís un remat franc en l’empat vilanoví.

El Cerdanyola CH empenyia conduit per l’Adriana Gutiérrez i la Iolanda Font, sense que cap dels dos equips generés massa problemes a les porteres rivals, quan Iolanda Font,al minut 7, feia una jugada individual que finalitzava amb un xut aturat per al Cate, però que l’oportuna Vanessa Daribo enviava la xarxa al aprofitar un desafortunat rebot.

Les vilanovines es veien un altre cop amb el repte de remuntar el resultat advers e iniciaven una fase del joc en el que es van mostrar superiors, ajudades per la rotació obligada d la banqueta rival per problemes físics, primer de la Vanessa i posteriorment de la Iolanda Font. Malgrat el domini vilanoví, el Cerdanyola no renunciava a l’atac i les conduccions de l’Adriana sempre generaven inquietud a la graderia. Es disputava l’últim minut quan Clàudia Miret feia una bona jugada, es desfeia de la seva marca i cedia dins l’àrea a l’Ester Nadal que no perdonava. D’aquesta manera s’arribava al descans amb la igualtat a 2 gols al marcador i amb la impressió de que cap dels dos equips s’havia trobat bé avui a la pista.

A la represa el CP Vilanova va semblar que podria fer-se ràpidament amb el partit, quan al minut 2 va arribar la jugada de la nit. Mercè Guerra, totalment integrada en el joc de l’equip, va inaugurar el seu compte golejador aquesta temporada amb un gol de bandera, que va recordar un que va marcar la Berta Tarrida a l’europeu sub 19 de Mealhada l’any passat.

La mateixa Berta, va encarar dues jugadores rivals en la perpendicular a la porteria de la Laia Salicrú i va elevar la bola entre les dues. La Mercè Guerra, sola al punt de penal de l’àrea rival i d’esquena, l’empalà sense deixar-la caure, a mitja alçada, amb un moviment rotatiu de tot el cos. Tal com escriu l’Eduard Calabria al seu espai http://garraf.tv/parlemdelvilanova/ quan descriu la Mercè “...un talent en potencia a punt d´explotar,que amb pocs quilograms però gran talent, ha anotat un golàs a la segona part”. A punt d’explotar !, tant de bó que tot el que estem veient ara d’aquesta jugadora sigui en un estat previ al de la seva “explosió”.

El partit continuà en la seva tònica desgavellada, amb un Cerdanyola debilitat pels problemes físics de la Iolanda Font que, per tranquil•litat local, havia de visitar la banqueta en diverses ocasions fruit del dolor que li ocasionava un cop patit a la primera meitat. Al minut 12 el Cerdanyola disposava d’una bona ocasió per empatar l’encontre al llençar una falta directa fruit de la desena falta de l’equip vilanoví. L’Adriana Gutiérrez esgotava els 5 segons sense llençar, ben aguantada per la Cate Ortega i desaprofitava l’ocasió. Tornava la Ioli a la pista malgrat els dolors i el Cerdanyola disposarien de les millors ocasions de l’encontre, però apareixia Cate Ortega amb seguretat per impedir la igualada.

I així s’arribava a un últim minut que certificava l’infart. A manca de 47 segons pel final, encara es va poder passar al 4-2 o al 3-3. Laia Salicrú aturava a Berta Tarrida les dues rematades de la falta directa assenyalada per la desena falta del rival, Cate Ortega dues rematades a boca de canó a la desesperada del Cerdanyola, Laia Salicrú el contraatac, Cate Ortega la tornada de l’Adriana, fins que el crono es va esgotar.... afortunadament per les vilanovines.

El públic de les Casernes – alleugerit- va acomiadar al Cerdanyola amb una ovació, al reconèixer la l’esforç i l’oposició mostrada fins el darrer segon. Destacar els aplaudiments que va rebre en aquesta ocasió la Iolanda Font de part dels seguidors vilanovins, per la seva qualitat i joc intens, malgrat les molèsties físiques i, de ben segur, pel record del paper que va tenir aquesta jugadora en el darrer mundial.

El proper dissabte el Vigo Stick HC visita les casernes per disputar el partit avançat a la 8ª Jornada. Tot just finalitzi l’encontre del primer equip masculí, a les 20:00 hores, les noies del Patí tindran l’ocasió de demostrar al públic que romangui a les Casernes que el principal valor d’aquest equip és el gran joc de conjunt que són capaces de desenvolupar i, potser, qui ho sap, tindrem l’oportunitat de presenciar el debut d’alguna de les joies de la pedrera que encara no s’han estrenat en aquesta competició.

L’equip femení es posa al dia

Detallem a continuació les dates previstes per la disputa dels propers partits:

 

• Dijous       18/11 a les 21:30 hores, CP Vilanova- Cerdanyola CH.         Jornada 2
• Dissabte    20/11 a les 20:00 hores, CP Vilanova -Vigo Stick CH 2001. Jornada 8
• Dijous       25/11 a les 21:30 hores, CP Vilanova -PHC Sant Cugat.       Jornada 6
• Diumenge  28/11 a les 13:00 hores, Igualada HC.- CP Vilanova.            Jornada 7
• Dijous         2/12 a les 20:30 hores, Sferic Terrassa- CP Vilanova.          Jornada 1

 

D’aquesta manera, el CP Vilanova recupera el partits ajornats i estarà totalment al dia a la jornada 8

 

Bon joc i victòria a Girona

Foto: Xavier Rondón

Fa uns minuts, el CP Vilanova s'ha imposat amb claredat al Girona HC, invicte fins aquesta jornada a l'Ok Lliga femenina. Les noies d'en Xavi Mestres s'han imposat per 3-5 en un bon partit, amb un gran joc col.lectiu.

Les vilanovines han tingut el partit controlat en tot moment i al descans ja dominaven el marcador per 1-2, amb dos gols de la Clàudia Miret. L'ex vilanovina Pía Sarmiento havia fet el gol del Girona al aprofitar un llançament de penal.

A la represa, el bon joc vilanoví s'ha vist reflectit al marcador i, amb dos gols de Berta Tarrida i un d'Ester Nadal, s'ha posat 2-5 al marcador a manca de 9 minuts pel final. El Girona ha escurçat la diferència fins el 3-5, però les verd i blanques han dominat be el joc i no s'han deixat sorprendre, aconseguint d'aquesta manera una victòria que certifica el bon joc vist la passada setmana contra el CP Voltregà.

El proper dijous dia 18 de novembre a les 21:30, visita les Casernes el campió de la passada edició, el Cerdanyola CH, que fa unes hores a perdut 5-1 a la pista del CP Voltregà, per disputar el partit ajornanat corresponent a la 3ª jornada.

Bones sensacions i just empat

Foto : Xavier Rondón

Dissabte, després de que l’equip masculí es desfés amb comoditat del CP Tenerife, havia entre els seguidors habituals de l’equip femení certa expectació per calibrar la competitivitat de la renovada formació en aquest primer partit de la temporada 2010-2011.

Les Casernes, amb una de les millors entrades que hem vist mai en un partit femení i televisió en directe, - una mostra impressionant de suport de Canal Blau – eren testimonis del debut de les verd i blanques contra un dels millors rivals que podrien tenir, si no el millor, el CP Voltregà amb totes les seves reconegudes estrelles.

El partit no va decebre. Bon joc, emoció, ocasions en ambdues porteries i alternança en el domini del partit i, el millor per l’afició local, la constatació de que tenim un equip amb joventut i qualitat.

Va sorprendre el nou tècnic, en Xavi Mestres, amb el cinc inicial: Cate Ortega a la porteria, Berta Tarrida, Ester Nadal, Maria Figuerola i Mercè Guerra, que amb 14 anys es va doctorar “cum laude” dissabte a les Casernes, jugant d’inici i pràcticament aguantant a la pista tot el partit en una actuació memorable per una jugadora de la seva edat, contra una de les millors formacions del món.

Però la, a partir d’ara, Sra. Mercè, no estava sola, ni molt menys. Les Casernes va tornar a veure a la millor Cate Ortega, amb dues intervencions fabuloses en dos moments claus, -una amb la cama i l’altre amb el casc-, una reinventada Ester Nadal, amb molt més protagonisme en el joc que l’anterior temporada i en un molt bon estat de forma, una Berta Tarrida com sempre, immaculada, impecable, una Maria Figuerola controladora i solvent en defensa i una Clàudia Miret que, malgrat ocupar banqueta d’inici, quan va entrar en joc, de seguida, va posar el toc màgic que només una jugadora amb la seva classe és capaç de fer. I a la banqueta, amb la segona portera, la Celsa López,  encara van quedar la Pati Miret i la Maria Córdoba, dues jugadores que, amb 13 anys, esperen tenir la seva oportunitat. Tot l’equip va semblar confabular-se per aportar el millor de si mateix després de la marxa de la Pía Sarmiento i, desbordant solidaritat, va disputar la victòria de tu a tu al CP Voltregà. No va poder ser, però els comentaris de l’afició local després del partit eren unànimes, amb un somriure de satisfacció als llavis: “quina llàstima, podríem haver guanyat ! ”.

El partit va començar amb la sensació de que les verd i blanques estaven un pel impressionades. Pel rival, per l’ambient, la televisió...poc a poc es van anar alliberant de la pressió i l’equip va anar creixent, consolidant-se, plantant cara.

No va ser prou ràpid, ja que al minut 5 Motxa Barceló feia el primer gol del partit en una bona combinació en una contra. Va planejar per les Casernes la sensació de que poc a poc, el Voltregà aniria ampliant l’avantatja fruit d’un joc més consistent, més madur. Allò que passa quan un equip juga de tu a tu a un altre que és superior...però no, no va ser així ni de bon tros.

El CP Voltregà va tenir més arribades i va marcar el ritme de la primera part, si, però una Cate Ortega molt segura va avortar totes les ocasions osonenques i també les ocasions van sovintejar la porteria de la Laia Vives. Això va fer que la sensació al finalitzar els primers 20 minuts fos optimista i esperançadora. L’equip no només aguantava, jugava bé, tenia possessió i generava perill.

A la represa, el CP Vilanova va anar equilibrant la balança i guanyat confiança. Les 7 faltes al marcador visitant feien pensar que les vilanovines disposarien tard o d’hora també d’una falta directa. El joc era viu i amb alternatives quan Ester Nadal va aconseguir equilibrar el marcador quan va resoldre per baix en una mitja volta dins l’àrea, al minut 25.

Mancaven 15 minuts i el Voltregà ho va intentar i van arribar les dues aturades magistrals de Cate Ortega, fet que va donar més ales encara a les vilanovines que van creure en la victòria i van anar pel partit. Domini i ocasions vilanovines en una darrera fase en la que, creiem, va ser del tot local i en la que la sensació de la grada era que el gol de la victòria era mes a prop de Vilanova que de Sant Hipòlit.

 Empat final malgrat tot, sense que cap d’ambdós equips arribés a la desena falta d’equip. El CP Voltregà va gestionar l’assumpte amb mestria i només va fer dues faltes en els segons vint minuts, per quedar amb 9, a una falta de que la Berta Tarrida – probablement, segons diuen les estadístiques -, tingués l’oportunitat de donar la victòria a les vilanovines. O al menys així ho va veure el col•legiat, que va gaudir d’un partit plàcid amb dos equips que van jugar a hoquei amb exquisida esportivitat. Pensem que justes taules al final, però, pels mèrits d’unes i altres.

La resta de resultats de la jornada fan pensar que aquesta edició de l’Ok Lliga femenina encara serà més apassionant que l’anterior. Les diferències semblen haver-se reduït i qualsevol equip pot ser un dur rival. El Biesca Gijón guanyava per la mínima a Igualada, 2 a 3, i l’Sferic quasi dona un ensurt a l’Arenys de Munt al aconseguir el mateix resultat, però favorable a les de casa, que van poder decantar el marcador al seu favor amb un gol de la Letícia Corrales quan mancaven poc més de tres minuts per finalitzar l’encontre.

Dissabte tothom a Les Casernes !

CP Vilanova 2010-2011

Serà a casa, el proper dissabte a les 20:00 hores quan el CP Vilanova femení iniciarà el seu camí a l’Ok Lliga femenina, en el partit corresponent a la 4ª jornada i que l’enfrontarà, ni més ni menys, al CP Voltregà.

Tot just abans, s’haurà jugat el partit de l’Ok Lliga masculina, ja que a les 18:00 hores Patí Vilanova i Tenerife s’enfrontaran també, en la que serà de ben segur una gran tarda d’hoquei a les Casernes.

El partit contra un rival de la talla del CP Voltregà no arriba potser en el millor moment. Amb el bon record del partit guanyat la passada temporada contra aquest mateix rival a les Casernes, el debut del CP Vilanova femení es produeix malgrat la manca encara d’entrenaments conjunts de l’equip, en una pretemporada marcada per les absències motivades per les convocatòries per la disputa del mundial i europeu Sub20.

En la part positiva, el debut servirà també per veure – tot si en Xavi Mestres ho estima oportú- la presència cada cop més rellevant d’una jove jugadora de casa, la Mercè Guerra i  el debut a l’Ok Lliga d’alguna de les joves promeses, la Pati Miret i la Maria Córdoba. Suficients al•licients per no perdre-s’ho !

El Sub 16 i el MiniFem juguen diumenge

L’equip Sub 16 va ser derrotat el passat dissabte a les Casernes pel vigent campió d’Espanya, el Palau de Plegamans, per un concloent 3-6. Diumenge es va poder refer d’aquesta derrota guanyat al Castellet a domicili per 1-7, el que li permet seguir ocupant posicions capdavanteres.

El proper diumenge s’enfronta al Bigues i Riells a les 14:00 hores, a les Casernes, una mala hora perquè el públic pugui gaudir de l’espectacle que sempre ofereix la disputa d’un partit entre aquests dos equips.

Per la seva banda, les més petites de l’equip MiniFem van derrotar diumenge passat al Reus Deportiu per 7-5 i es desplacen aquest diumenge a Terrassa per disputar contra l’Sferic el partit corresponent a la 3ª jornada d’una competició en la que ambdós equips ocupen provisionalment la 1ª possició del grup B, empatats a 6 punts.