Ara si, sis de sis

Cerdanyola CH i CP Vilanova disputaven divendres el partit ajornat de la jornada 15ª. Clar domini del CP Vilanova molt superior des de bon inici, que va gaudir d’infinitat d’ocasions i va perdonar en excés. Un 0-3 en els primers 10 minuts de partit van fer que les del Vallès es rendissin al joc aclaparador fins el moment de les vilanovines, que van controlar la primera part encara que, tal com ja va passar a les Casernes en el partit de la primera volta entre ambdós equips, les contres quasi sempre conduïdes per una de les jugadores més desequilibrants de la lliga, l’Adriana Gutiérrez, van resultar moltes vegades perilloses. Aquest fet i una evident relaxació de les vilanovines després del 0-3, van fer possible que les vigents campiones es mantinguessin al partit.

A la represa, el partit va reportar un nombre important d’oportunitats llastimosament desaprofitades per les vilanovines, excessivament relaxades en la definició. Resultat final molt curt pels dos equips i enganyós per les oportunitats d’unes i d’altres 3-5, amb gols de Ester Nadal ( 2 ), Clàudia Miret ( 2 ) i Maria Figuerola.

Diumenge les vilanovines es desplaçaven a Sant Sadurní per disputar el partit de la jornada 23ª contra el Noia Freixenet. Domini clar de les vilanovines enfront un equip de la part baixa de la taula que lluita per mantenir la categoria. 0-1 al descans i 1-3 a la finalització d’un encontre sense massa història. Molt bon partit d’una sempre regular Berta Tarrida ( 2 gols ) que -segur que malauradament per ella-, pot condemnar a les seves excompanyes al descens. L’altre equip immers en la lluita per mantenir la categoria, el St. Cugat, depèn ara de si mateix per evitar el descens. Clàudia Miret va completar un bon cap de setmana i va fer el tercer gol del Patí.

Darrera jornada amb lluita per la quarta posició però un clar favorit

La darrera jornada ens depara una interessant lluita per la quarta posició, que dona dret a jugar a Europa la propera temporada. El Biesca Gijón és qui ho te més clar, ja que depèn de si mateix. Una victòria les classifica segur. Un empat els és suficient si les vilanovines guanyen a l’Alcorcón, ja que un empat final a 46 punts classifica les Asturianes, que tenen una millor diferència de gols en el còmput particular ( +1 ). Si les vilanovines guanyen i les asturianes perden, la quarta plaça serà de les verd i blanques.

Si es l’Alcorcón qui supera el CP Vilanova, serà quart també només si el Biesca perd el seu partit contra el Cerdanyola CH, ja que en aquestes circumstàncies empatarien a punts però les madrilenyes tindrien una millor diferència de gols general, ja que el particular està empatat a 5.

Un cap de setmana amb dues cares

El passat cap de setmana el femení del CP Vilanova va disputar dos partit ben diferents, en els que va mostrar el millor i el pitjor en un mateix cap de setmana.

Dissabte les Casernes era testimoni d’una remuntada que va fer gaudir als pocs espectador que s’hi van congregar, ben entrada la nit. Les asturianes del Biesca Gijón HC es van posar 0-2 al marcador en una primera part en que es van repartir les oportunitats, però els gols només van pujar en contra del marcador vilanoví. El Biesca semblava tenir el partit del tot controlat, no tant per desenvolupar un millor joc, sinó per donar una major sensació de perill quan s’acostava a la porteria de la Cate Ortega.

Per contra, les vilanovines no encertaven amb la porteria d’una inspirada Cristina Klein, el que permetia a les asturianes controlar el marcador. A la represa, el tercer gol asturià al minut 6, semblava sentenciar l’encontre. Però un gol de Berta Tarrida un minut després, al regirar-se a la frontal de l’àrea després de rebre una bona passada de la Mercè Guerra, va tornar a posar les vilanovines dins del partit. Després de diverses ocasions en ambdues porteries, entre les que van haver diversos pals de les asturianes, tres minuts màgics de les verd i blanques van regirar l’encontre. Primer, al minut 16, Clàudia Miret servia a Ester Nadal després d’una bona internada i aquesta rematava al fons de la porteria rival. Un minut després, Berta Tarrida feia l’empat en transformar una falta directa i, un minut més tard, la jugada de la nit que donava la victòria a les vilanovines. Clàudia Miret tornava a fer una bona jugada i servia dins l’àrea per l’Ester Nadal que, d’esquena i per sota les cames, donava els tres punts a les locals, per desesperació d’un rival que semblava tenir el partit guanyat 10 minuts abans.

Diumenge, Bigues i Riells semblava una pista propicia per retrobar-se amb el bon joc apuntat la jornada anterior i aconseguir una victòria que permetés dependre de si mateix per aspirar a la quarta plaça de la classificació. Els primer deu minuts apuntaven en aquesta línia, amb ocasions i bon joc vilanoví. Però el gol no va arribar i les coses es van començar a torçar quan Marta Borràs posava per davant al Bigues al minut 13. Dos minuts més tard Clàudia Miret no encartava a transformar un penal però, un minut després, un xut de Berta Tarrida rebotava en la mateixa Clàudia i suposava l’empat. S’arribava al descans amb l’empat, després de que Maren Wichart fallés un penal i que el Bigues donés mostres de que podia espatllar el matí a les verd i blanques.

A la represa les coses no van anar millor. Un minut va necessitar la pròpia Maren per avançar el seu equip amb un fort xut i, el que és pitjor, les vilanovines donaven mostres de fatiga i de no tenir prou recursos per aixecar l’encontre. Pati Miret sortia a pista i animava l’encontre amb uns quants xuts forts i col•locats, però era un xut de Berta Tarrida el que aconseguia tocar Ester Nadal per fer l’empat quan corria el minut 5. Les vilanovines van restar a l’encontre 5 minuts més. Al minut 10, un gol del Bigues amb el peu –entenem que involuntari i legal – tornava a exigir un esforç que les verd i blanques no van poder assumir. Al minut 15, Marta Borràs feia el 4-2 amb un excel•lent xut a l’escaire dreta de la Cate Ortega i sentenciava un partit que encara va tenir un gol més, ja a manca de 30 segons per la fi, quan en un contraatac Maren Witchart no perdonava i feia el 5-2.

Amb aquesta derrota, les vilanovines veuen amenaçada fins i tot la cinquena posició, si aquesta nit i el proper diumenge no aconsegueixen guanyar els seus duels amb el Cerdanyola i el Noia.

HC Palau de Plegamans també campió d'Espanya

Un cop més, el HC Palau de Plegamans il•lustra una entrada d’aquest espai. Potser, és l’equip que més cops ho ha fet des de la seva creació. El passat diumenge, aquest equip revalidava el títol de Campió d’Espanya sub-16 en un partit amb més dificultats de les previstes contra l’Alcorcón, gràcies a un gol d’or a manca de dos segons de la fi de la pròrroga que s’havia disputat després de finalitzar els 40 minuts de partit amb empat a 1 gol.

Dissabte a la tarda, Palau de Plegamans i Alcorcón havien aconseguit la presència a la final en dos partits ben diferents. Les primeres, després d’un partit plàcid en el que van ser molt superiors a un Biesca Gijón HC que va sortir a la primera part a jugar de tu a tu i es va endur un sever correctiu, 9 a 0. Diumenge, més centrades, les asturianes van plantar cara al Bigues i Riells i només van donar el braç a tòrcer en la tanda de penals, després de finalitzar en taules el partit i la pròrroga.

La segona semifinal va ser un partit dels que fan afició. L’Alcorcón es va avançar 2 a 0 en una primera part en la que va ser lleugerament superior, dos gols, això si, un pel afortunats. Amb un joc basat en tres jugadores amb bon nivell i molt, molt, lluitadores, que disputen tots els minuts, i una portera amb bona planta i bones maneres, l’Alcorcón afrontava la represa amb l’avantatja suficient per compensar que la millor banqueta del Bigues permetés a aquestes superar-les en el marcador quan arribés la lògica davallada física conforme anaven passant els minuts.

El Bigues anivellava l’encontre amb dos gols, un d’ells de falta directa després d’una jugada molt discutida en la que els àrbitres van considerar falta d’equip, la desena, el fet que una jugadora madrilenya toqués voluntàriament un bola des de terra sent la darrera jugadora, i no pas falta directa, com estableix el reglament. El fet que rellisqués com a conseqüència d’estar la pista mullada per una gotera de la coberta del pavelló, potser va confondre els àrbitres. Amb l’empat, però, les jugadores de l’Alcorcón van treure forces d’on semblava que no n’hi havia i -unes i d’altres- ens van oferir un final de partit realment emocionant. Les madrilenyes aconseguien avançar-se 2-3 i, a un minut del final, les catalanes, tornaven a empatar l’encontre a tres gols.

Més emocionant encara va ser un pròrroga en la que les jugadores del Bigues i Riells van tenir un penal i una falta directa per sentenciar l’encontre amb un gol d’or i, les de l’Alcorcón, una falta directa a pocs minuts del final.

Però van ser els penals els que van decidir el finalista. Tres xuts que van trobar la xarxa del Bigues, vers tres xuts que van trobar la portera de l’Alcorcón, van desfermar l’eufòria d’un Alcorcón que havia lluitat fins l’extenuació i el desencís d’unes jugadores del Bigues que també ens havien fet gaudir de valent amb una gran remuntada que finalment no va tenir el premi que havien tingut a tocar.

Diumenge, victòria sobre la botzina d’un HC Palau de Plegamants que, malgrat donar millors sensacions que el rival, no va poder doblegar en el temps reglamentari -per primer cop en dos anys- un equip de la categoria.

Flicitar a tots els participants en aquesta segona edició del Capionat d’Espanya Femení-sub 16, especialment al gran finalista que ha estat l’Alcorcón i al campió, un HC Palau de Plegamans que ha culminat la seva trajectòria dels darrers anys – recordem els duels fa alguns anys del nostre segon equip a 2ª Catalana contra unes incipients, Membreño, Busquets, etc. - guanyant-se el dret a participar en la propera edició de l’Ok Lliga Femenina.

El CP Vilanova cau davant l’Arenys de Munt a les Casernes

El passat dissabte a les 12:30 hores, CP Vilanova i CE Arenys de Munt van disputar el partit corresponent a la 22ª jornada de l’Ok Lliga Femenina amb el record del 0-4 de l’anada – probablement el millor partit de les vilanovines aquesta temporada- i l’objectiu d’assolir la 4ª plaça a la classificació que, potser, donarà accés directe a participar en competició europea la propera temporada.

Però la segona volta vilanovina està resultant ben diferent al que vam veure, sobre tot, abans de la celebració de la Copa de la Reina. És ben cert, que les continues aturades de la competició no han ajudat gens i que és difícil mantenir l’estat de forma assolit després de les competicions internacionals en les que van participar el passat estiu moltes de les jugadores vilanovines, però sembla excessiva la diferència exhibida en el joc de les verd i blanques contra l’Arenys de Munt en el partit d’anada i en el de tornada.

El partit va resultar equilibrat, però es va decantar en favor de les arenyenques en una segona part en la que les jugadores verd i blanques van donar excessives facilitats i van xutar poc a porta.

La primera meitat va tenir color vilanoví. Després d’uns primers minuts de joc equilibrat, al minut 14, un contraatac entre Clàudia Miret i Maria Figuerola es va resoldre amb un xut de la primera que rebutjava la portera rival. El refús, era aprofitat per la pròpia Maria que aconseguia donar avantatja a les vilanovines.

Fins arribar al descans, es va veure el millor joc vilanoví, que va tenir diverses oportunitats per ampliar clarament l’avantatja, amb 4 pals, un d’ells de la Berta Tarrida en el darrer minut.

El descans va venir molt bé a l’Arenys de Munt, que va sortir a la represa amb més ambició. Dos pals abans d’haver-se complert el minut quatre, feien palès que les tornes havien canviat i que eren les visitants les que portaven més perill a la porteria contraria.

L’Arenys va guanyar el partit en un minut fatídic, el 10. Primer, un mal balanç defensiu de les vilanovines permetia una jugada entre l’Elena Garcia i la Laia Pera que finalitzava amb gol d’aquesta última i, quan encara no s’havia esgotat el mateix minut, Leticia Corrales posava per davant les visitants al robar una bola a mitja pista i batre la Caterina Ortega en solitari.

Fins el final, pressió vilanovina sense massa convicció, que va saber aprofitar el rival per tornar a marcar i sentenciar el partit.

Les vilanovines tenen ara el difícil repte de mantenir la cinquena plaça i intentar aprofitar alguna punxada dels rival per escalar algun lloc, encara que te un calendari infernal, ja que haurà de concentrar diversos partits en els mateixos caps de setmana, com a conseqüència de la disputa dels partits ajornats contra el Cerdanyola CH i el Bigues i Riells. Biesca, Noia i finalment Alcorcón, completen els rivals que resten per tancar la temporada. D’aconseguir els 12 punts que contra aquests equips es van obtenir a la primera volta, de ben segur es podria aspirar encara a millorar algun lloc a la classificació.

Discret paper del CP Vilanova a les finals dels Campionats de Catalunya Sub-16

El passat cap de setmana la localitat de Vila-Sana, una població de 700 habitants de la província de Lleida, prop de Mollerussa, va ser l’escenari de la disputa del II Campionat de Catalunya Sub-16 Femení i, alhora, de la Copa Federació de la categoria.

Quatre equips, -els quatre primers classificats a la lliga regular- Palau de Plegamans, Bigues i Riells, Vila-Sana i Vilanova havien accedit al Campionat de Catalunya i, sis més - els sis darrers- Blanes, Manlleu,Sferic de Terrassa, Castellet, Vilassar i Castellar, a la Copa Federació.

El CP Vilanova va pagar el seu quart lloc a la classificació havent de disputar les semifinals contra l’intractable Palau de Plegamans, en un partit en el que les vilanovines van aguantar la primera part, que va finalitzar 2-1, però que es va tòrcer definitivament a la represa, caient per un contundent 7-1. Malgrat el partit no es va decantar definitivament per les jugadores del Palau fins els darrers 10 minuts del partit – quan van fer el 3-1-, realment les vilanovines, a diferència del partit de lliga disputat a la pista del Palau, no van donar mai la sensació de poder superar el rival.

L’altre semifinal ens deparava un partit força igualat entre el Bigues i Riells i el Vila-Sana, en el que les locals, malgrat cedir la iniciativa al Bigues i Riells, van aconseguir imposar-se per 3-1 gràcies a l’encert en les contres i el desencert, també, d’unes jugadores del Bigues i Riells, pensem, per sota del seu nivell habitual.

D’aquesta manera, diumenge les vilanovines tenien el difícil paper d’aconseguir la classificació pel proper Campionat d’Espanya enfront l’equip que pitjor se’ls dóna – Palau de Plegamans al marge-, com és un Bigues que ha demostrat disposar de l’antídot per frenar el joc vilanoví.

El partit es va posar ràpidament de cara per les jugadores del Bigues, al aconseguir dos gols ben aviat, però la Mercè Guerra retallava distàncies i posava un 2-1 esperançador. Però les jugadores rivals ja no perdien boles a mitja pista com el dia anterior, no concedien ocasions al contraatac, es mostraven fortes en defensa –com sempre- i, a més, aconseguien xutar a l’escaire de la porteria vilanovina inclús amb oposició, com va ocorre abans del descans amb un fort xut al pal defensat per la Maria Alba, que va entrar com un obús per l’escaire i va suposar una llosa molt gran de cara a la represa, en la que el Bigues va continuar defensant amb ordre i contundència, fins aconseguir un 4-1 que sentenciava l’encontre i una merescuda participació en els propers Campionats d’Espanya.

Discret paper de les vilanovines en aquest Campionat de Catalunya, en el que la tirania del Palau de Plegamants, un equip veritablement superior a qualsevol de la categoria, feia que la única opció passés per vèncer el partit pel tercer lloc, partit en el que no es va estar a l’alçada i en el que el Bigues va obtenir la victòria més clara dels darrers enfrontaments entre ambdós equips.

La final va tenir color groc i negre des del primer minut. Les jugadores del Palau es van mostrar ràpidament molt superiors a un Vila-Sana que ja havia fet els deures el dia abans, i els gols van anar caient ràpidament, permetent a l’entrenador del Palau fer rotacions amb tota la banqueta, per marxar al descans amb 4-0 i afrontar la represa sense dues de les jugadores més emblemàtiques d’aquest equip, Laura Puigdueta i Berta Busquets. Això no feia decaure el domini del Palau, mes encara quan el Vila-Sana decidia defensar en zona per evitar la golejada, però l’equip perdia contundència. Al final, un 5-1 que proclama al HC Palau de Plegamans, un cop més, Campió de Catalunya i segur candidat a revalidar el títol de Campió d’Espanya. Perquè ?, com diria aquell...senzillament perquè són les millors.

Pel que fa a la disputa de la Copa Federació, el Manlleu es va proclamar campió al batre a la final al Sferic de Terrassa.