El passat cap de setmana la localitat de Vila-Sana, una població de 700 habitants de la província de Lleida, prop de Mollerussa, va ser l’escenari de la disputa del II Campionat de Catalunya Sub-16 Femení i, alhora, de la Copa Federació de la categoria.
Quatre equips, -els quatre primers classificats a la lliga regular- Palau de Plegamans, Bigues i Riells, Vila-Sana i Vilanova havien accedit al Campionat de Catalunya i, sis més - els sis darrers- Blanes, Manlleu,Sferic de Terrassa, Castellet, Vilassar i Castellar, a la Copa Federació.
El CP Vilanova va pagar el seu quart lloc a la classificació havent de disputar les semifinals contra l’intractable Palau de Plegamans, en un partit en el que les vilanovines van aguantar la primera part, que va finalitzar 2-1, però que es va tòrcer definitivament a la represa, caient per un contundent 7-1. Malgrat el partit no es va decantar definitivament per les jugadores del Palau fins els darrers 10 minuts del partit – quan van fer el 3-1-, realment les vilanovines, a diferència del partit de lliga disputat a la pista del Palau, no van donar mai la sensació de poder superar el rival.
L’altre semifinal ens deparava un partit força igualat entre el Bigues i Riells i el Vila-Sana, en el que les locals, malgrat cedir la iniciativa al Bigues i Riells, van aconseguir imposar-se per 3-1 gràcies a l’encert en les contres i el desencert, també, d’unes jugadores del Bigues i Riells, pensem, per sota del seu nivell habitual.
D’aquesta manera, diumenge les vilanovines tenien el difícil paper d’aconseguir la classificació pel proper Campionat d’Espanya enfront l’equip que pitjor se’ls dóna – Palau de Plegamans al marge-, com és un Bigues que ha demostrat disposar de l’antídot per frenar el joc vilanoví.
El partit es va posar ràpidament de cara per les jugadores del Bigues, al aconseguir dos gols ben aviat, però la Mercè Guerra retallava distàncies i posava un 2-1 esperançador. Però les jugadores rivals ja no perdien boles a mitja pista com el dia anterior, no concedien ocasions al contraatac, es mostraven fortes en defensa –com sempre- i, a més, aconseguien xutar a l’escaire de la porteria vilanovina inclús amb oposició, com va ocorre abans del descans amb un fort xut al pal defensat per la Maria Alba, que va entrar com un obús per l’escaire i va suposar una llosa molt gran de cara a la represa, en la que el Bigues va continuar defensant amb ordre i contundència, fins aconseguir un 4-1 que sentenciava l’encontre i una merescuda participació en els propers Campionats d’Espanya.
Discret paper de les vilanovines en aquest Campionat de Catalunya, en el que la tirania del Palau de Plegamants, un equip veritablement superior a qualsevol de la categoria, feia que la única opció passés per vèncer el partit pel tercer lloc, partit en el que no es va estar a l’alçada i en el que el Bigues va obtenir la victòria més clara dels darrers enfrontaments entre ambdós equips.
La final va tenir color groc i negre des del primer minut. Les jugadores del Palau es van mostrar ràpidament molt superiors a un Vila-Sana que ja havia fet els deures el dia abans, i els gols van anar caient ràpidament, permetent a l’entrenador del Palau fer rotacions amb tota la banqueta, per marxar al descans amb 4-0 i afrontar la represa sense dues de les jugadores més emblemàtiques d’aquest equip, Laura Puigdueta i Berta Busquets. Això no feia decaure el domini del Palau, mes encara quan el Vila-Sana decidia defensar en zona per evitar la golejada, però l’equip perdia contundència. Al final, un 5-1 que proclama al HC Palau de Plegamans, un cop més, Campió de Catalunya i segur candidat a revalidar el títol de Campió d’Espanya. Perquè ?, com diria aquell...senzillament perquè són les millors.
Pel que fa a la disputa de la Copa Federació, el Manlleu es va proclamar campió al batre a la final al Sferic de Terrassa.
