Foto: Xavier Rondón
No podem dir que les noies del Patí no estiguessin avisades, ja que l' Sfèric era – juntament amb el Biesca de Gijón- , l’únic equip que havia aconseguit guanyar-les en tota la primera volta i, ahir, en un partit no massa diferent al que es va jugar el Pavelló de la Maurina fa uns mesos, les egarenques van tornar a sorprendre a un Patí sense idees i sense sort.
L’encontre va començar puntualment a les 20:00 hores quan a les Casernes encara hi quedaven uns 150 espectadors. Els dos equips van deixar clar des d’un bon inici quines serien les seves propostes. Les vilanovines es feien ràpidament amb la iniciativa del joc, marcaven el ritme de l’encontre i pressionaven ben amunt per recuperar la bola el més aviat possible. Les egarenques ajustaven una fèrria defensa - aquest cop més endarrerida que en l’anterior partit- i sortien decidides al contraatac intentant sortir bé de la pressió local.
El partit es desenvolupava amb aquesta tònica, sense ocasions clares per ningú quan, al minut 7, el primer xut visitant, sense massa perill aparent, sorprenia una Cate Ortega potser tapada i donava avantatja a un Sfèric que fins aleshores únicament s’havia defensat amb ordre. La resta de minuts de la primera part van anar passant de la mateixa manera, amb un Vilanova incapaç de trencar la defensa rival, amb un bon moviment de bola però sense profunditat i sense que la porteria de Cate Ortega passés per excessius riscos.
A la represa, les vilanovines semblaven des d’un bon inici decidides a donar la volta al marcador i els habituals de les Casernes es preparaven per gaudir d’una nova remuntada com havia passat una hora abans amb els nois. No per joc, però si per insistència, al minut 5 les locals gaudien d’un penal que Berta Tarrida no encertava a transformar i, les visitants, ara si, avisaven en dues clares arribades en les que els pals van salvar les vilanovines.
Quan més incòmode es sentia el Vilanova, quan més infructuós era el seu domini i més justes semblaven les forces, una genialitat de l’Ester Nadal, escapolint-se de dues rivals al racó, encarant la porteria i rematant a l’escaire, establia l’empat al marcador i donava esperances a la parròquia local.
Tot això passava al minut 10 i, en aquests moments, els presents a les Casernes ja sabien que la victòria, la remuntada, malgrat factible, no seria pas fàcil, ni de bon tros. El domini local persistia, però la tònica de tot l’encontre no canviava pas. A les dificultats per trenar l’última jugada de les locals i a la bona defensa de les terrassenques, s’afegia un esgotament físic i mental de les vilanovines que generava molts dubtes.
Quatre minuts després del gol vilanoví, un contaatac visitant sense superioritat acabava amb la bola dins la porteria vilanovina després d’un rebot desafortunat que va deixar la bola morta a un pam de la línia de gol, a la que va arribar primer qui més fe va tenir. Aquest gol va pesar com una llosa en les jugadores locals que, després de picar pedra durant 30 minuts, es veien un altre cop per sota en el marcador. En aquest punt, Pati Miret, la jugadora més jove d’aquesta OK Lliga, sortia a la pista en un moment en el que en Xavi Mestres potser va voler buscar quelcom diferent, ja que el que havíem vist fins aleshores no havia vist complert l’objectiu plantejat.
A manca de dos minuts pel final, les visitants sentenciaven l’encontre en una jugada que resumia el partit. Falta directa en la que la jugadora terrassenca no encerta a batre la Cate Ortega, però recull el rebot i serveix per Marta Mompart que arriba com un llampec abans que ningú, i fa el 1-3 definitiu.
Derrota doncs per oblidar o, millor dit, per recordar, ja que la propera setmana el CP Vilanova es desplaçarà a Gijón per disputar una Copa de la Reina a la que ha accedit per mèrits propis després d’una primera volta magnífica, en la que hem pogut veure el millor joc vilanoví de sempre...excepte contra l' Sfèric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada