dilluns, 28 de març del 2011

No hi ha manera, la bola no entra

Foto: Xavier Rondón

PHC Sant Cugat i CP Vilanova disputaven diumenge el partit corresponent a la 19ª jornada de l’Ok Lliga Femenina.

Una nova derrota de les vilanovines per 2 a 1, en un altre partit dominat de cap a peus, certifiquen la sequera golejadora que pateix l’equip en aquesta segona volta i, també, certa dosi d’infortuni que de ben segur desapareixerà ben aviat.

Diumenge el CP Sant Cugat s’avançava 2 a 0 al aprofitar les dues ocasions serioses de les que va disposar en tota la primera part. Un penal en el minut 4 permetia Paula Torner fer el primer gol i, uns minuts més tard, Rosa Tamburini feia el segon en una jugada aïllada. La resta, atac constant vilanoví sobre la zona defensiva rival, sense premi.

La represa va oferir sensacions similars. Atac improductiu sense respir verd i blanc sobre la tancada defensa rival, bona actuació de la portera rival, pals, rematades desafortunades...fins al minut 37 en que Ester Nadal aconseguia tocar un xut de la Clàudia Miret per escurçar distàncies. Només treure de mitja pista, la mateixa Ester robava la bola i disposava d’una darrera oportunitat clara sola contra la Mercè Ribas, però l’errada certificava allò que darrerament ve succeint: no hi ha manera de recuperar l’encert cara a gol demostrat en la primera volta de la competició.

El proper dissabte el Patí te una gran oportunitat d’esvair els fantasmes en el seu enfrontament a les Casernes contra l’Igualada HC, un equip que també sembla haver afluixat en aquesta segona volta.

A diferència de la temporada anterior, els darrers resultats han impedit de moment una gran fractura en la classificació. Voltregà és un líder sòlid, seguit d’un Biesca just, però solvent. Girona dona mostres de flaquesa, més encara l’Arenys de Munt, Vilanova i Igualada. Per contra, es recuperen d’una discreta primera volta Bigues i Riells i Alcorcón.

dilluns, 14 de març del 2011

Amarga derrota contra el Girona CH



El passat dissabte el CP Vilanova femení va patir la cinquena derrota de la temporada en el partit que el va enfrontar al Girona CH. corresponent a la 18ª jornada de l’Ok Lliga Femenina.

Les vilanovines, que havien derrotat el mateix Girona a domicili al partit d’anada per 3-5, van perdre a les Casernes per 1-2, mantenint d’aquesta manera l’average particular que, tal com han acabat les dues darreres temporades – una lliga i una classificació per disputar la Copa d’Europa perdudes per aquesta causa – sembla al menys un bon consol.

Encara que no ens agrada qualificar les derrotes com injustes -guanya qui fa més gols- hem tingut la temptació de valorar com a tal el que es va produir dissabte a les Casernes. Pel desencís de veure un equip amb quatre campiones del món -el Girona- que no va ser capaç de desenvolupar joc col•lectiu, i es va limitar a defensar i intentar batre la porteria vilanovina amb xuts llunyans o amb jugades individuals de la ben coneguda Pía Sarmiento. Per la sort, la que va tenir en aquesta ocasió l’equip gironí, i el desencert en la rematada i puntuals errades en la marca – en els dos gols visitants- , l’únic retret que li podem fer a l’equip vilanoví, que va perdre perquè no va saber o poder concretar les ocasions de les que va disposar.

El partit va ser equilibrat en els seus inicis i durant tota la primera part, encara que les poques ocasions van ser de les locals. Les gironines, encara fresques, replicaven amb ràpids contraatacs el joc vilanoví, que feia el possible per portar el ritme de l’encontre i concretar el seu joc elaborat en ocasions de gol. Ocasions que malgrat tot, no es concretaven en bona part per l’encert defensiu de les gironines, però també per la manca d’encert d’unes jugadores que a la primera volta de la competició esdevenien letals i que des de fa ja algunes jornades es mostren erràtiques en aquest terreny.

Sense fer més mereixements que provar reiteradament el xut llunyà, el Girona va trobar al nostre entendre un excessiu premi al seu joc al darrer minut de la primera part, quan Pía Sarmiento aconseguia tocar un xut exterior i desviar la bola lluny de l’abast de Cate Ortega.

A la represa, les locals van sortir decidides i van acorralar el Girona dins del seu terreny. Fruit de la  retrobada intensitat de l'equip, Clàudia Miret aconseguia marcar al minut 4 al aprofitar una bona jugada col•lectiva i, amb la col•laboració involuntària de la portera argentina Maria José Gioja, que malgrat aquesta errada va fer un més que meritori partit.

El Girona va semblar estirar-se una mica després de l’empat, però aquests van limitar-se a reiterats xuts exteriors que buscaven la Pía Sarmiento davant la portera, o a intents de jugada individual de la mateixa Pía que eren ben defensats per les jugadores locals.

Quan, després d’una bona e intensa segona part vilanovina, tothom semblava conformar-se amb l’empat, a manca de poc més d’un minut per finalitzar l’encontre, un nou xut exterior de les gironines trobava Pía Sarmiento que el desviava i establia el 1-2 que seria definitiu.

Les vilanovines són ara cinquenes a la classificació i encara mantenen opcions de millorar posicions a la taula. La recuperació del bon joc mostrat a la primera volta ens fa ser optimistes de cara a propers partits en els que, estem segurs, l’equip recuperarà la màgia atacant que ens va mostrar i que el va portar a finalitzar aquesta primera volta en segona posició.

dimarts, 8 de març del 2011

Derrota sense pal•liatius contra el líder

Dura tornada a la competició de les noies de Xavi Mestres aquest cap de setmana contra el CP Voltregà a l’Oliveras de la Riva, en el partit corresponent a la 17ª jornada d’una Ok Lliga que sembla posar-se cada cop més de cara per les de Sant Hipòlit.

La derrota de l’Arenys de Munt a la pista de l’Sferic de Terrassa deixava les verd i blanques com a úniques candidates a posar en dubte a curt termini el liderat de les osonenques en un partit que,malgrat es preveia igualat i disputat segons la classificació d’unes i d’altres, va esdevenir en un partit molt plàcid per unes jugadores del CP Voltregà concentrades, aplicades en tasques defensives i mortals al contraatac. Les visitants, disfressades d’equip petit, desconegudes, mancades de la intensitat i ritme habituals, van semblar rendir-se aviat i servir en safata de plata al rival la victòria més relaxada de les darreres temporades.

El partit va discorre inicialment amb moltes precaucions, sense ocasions i escàs ritme per part d’ambdós equips. Força control fruit de la qualitat tècnica indiscutible de les jugadores en pista, però poques ocasions.

Al minut 7, un penal contra les vilanovines suposava la primera oportunitat clara de les locals. Natasha Lee perdonava, però dins del mateix minut 7, un xut llunyà de la mateixa jugadora trobava qui la desviés, sorprenia Cate Ortega, i es convertia en el primer gol de l’encontre.

Uns minuts després, l’àrbitre Sr. F. Rodríguez, -molt discutit pels seguidors visitants ja en el penal anterior-, no concedeix falta directa en una acció en que l’Anna Casarramona, sent l’ultima jugadora, rellisca i talla des de terra el contraatac de l’Ester Nadal. Una falta d’equip va ser tota la penalització en una decisió que demostra un error tècnic en l’aplicació del reglament, que després es repetiria quan una clara enganxada per darrera sobre la mateix Ester –certament sense major perill ni intenció – també era únicament castigada amb una falta d’equip totalment insuficient, segons el reglament vigent. Això no justifica de cap manera la derrota vilanovina ni posa en dubte la justa victòria local, però serveix per reclamar que aquesta competició també mereix d’àrbitres millor qualificats, que n’hi ha.

Res rellevant -tònica habitual durant tot el partit- fins que en el darrer minut de la primera part, una badada de l’atac vilanoví generava un contraatac en el que Natasha assistia Carla Giudici per què establís un 2-0 que faria molt mal a les files vilanovines.

La represa no va variar la tònica de l’encontre. Les local allargaven les possessions i es mostraven dures i fortes en defensa. Les visitants, mancades d’agressivitat- quatre faltes en tot l’encontre- i sense capacitat per posar en perill seriós la porteria de la Laia Vives.

El “Baby Team “ en pista

Només havien passat cinc minuts d’aquesta represa quan en Xavi Mestres feia seure la parella atacant habitual i posava en pista la descarada joventut de la Pati Miret que gaudia fins al final de quinze minuts contra l’elit d’aquest esport, en companyia de la Mercè Guerra, la Maria Figuerola i la Berta Tarrida que després deixaria el seu lloc a l’Ester Nadal. La joventut d’aquest quatre de pista no va baixar el nivell del que estàvem veient fins aleshores, però tampoc va suposar cap millora rellevant al joc atacant de l’equip.

D’aquest període, únicament destacar una diagonal de la Carla Giudici que finalitzà amb un xut creuat tret amb el casc de forma espectacular per la Cate Ortega i la jugada del 3-0, un contraatac idèntic i amb les mateixes protagonistes al que va propiciar el gol anterior. Amb el 3-0, Berta Tarrida desaprofitava la falta directa corresponent a la penalització per haver arribat a les 10 faltes d’equip, i Ester Nadal fallava també un penal.

A manca de dos segons per la finalització, les vilanovines posaven l’epíleg adequat al que havia estat el partit i una bola perduda en defensa, deixava sola Cristina Barceló que tancava el marcador amb un xut espectacular a l’escaire.