El passat dissabte el CP Vilanova femení va patir la cinquena derrota de la temporada en el partit que el va enfrontar al Girona CH. corresponent a la 18ª jornada de l’Ok Lliga Femenina.
Les vilanovines, que havien derrotat el mateix Girona a domicili al partit d’anada per 3-5, van perdre a les Casernes per 1-2, mantenint d’aquesta manera l’average particular que, tal com han acabat les dues darreres temporades – una lliga i una classificació per disputar la Copa d’Europa perdudes per aquesta causa – sembla al menys un bon consol.
Encara que no ens agrada qualificar les derrotes com injustes -guanya qui fa més gols- hem tingut la temptació de valorar com a tal el que es va produir dissabte a les Casernes. Pel desencís de veure un equip amb quatre campiones del món -el Girona- que no va ser capaç de desenvolupar joc col•lectiu, i es va limitar a defensar i intentar batre la porteria vilanovina amb xuts llunyans o amb jugades individuals de la ben coneguda Pía Sarmiento. Per la sort, la que va tenir en aquesta ocasió l’equip gironí, i el desencert en la rematada i puntuals errades en la marca – en els dos gols visitants- , l’únic retret que li podem fer a l’equip vilanoví, que va perdre perquè no va saber o poder concretar les ocasions de les que va disposar.
El partit va ser equilibrat en els seus inicis i durant tota la primera part, encara que les poques ocasions van ser de les locals. Les gironines, encara fresques, replicaven amb ràpids contraatacs el joc vilanoví, que feia el possible per portar el ritme de l’encontre i concretar el seu joc elaborat en ocasions de gol. Ocasions que malgrat tot, no es concretaven en bona part per l’encert defensiu de les gironines, però també per la manca d’encert d’unes jugadores que a la primera volta de la competició esdevenien letals i que des de fa ja algunes jornades es mostren erràtiques en aquest terreny.
Sense fer més mereixements que provar reiteradament el xut llunyà, el Girona va trobar al nostre entendre un excessiu premi al seu joc al darrer minut de la primera part, quan Pía Sarmiento aconseguia tocar un xut exterior i desviar la bola lluny de l’abast de Cate Ortega.
A la represa, les locals van sortir decidides i van acorralar el Girona dins del seu terreny. Fruit de la retrobada intensitat de l'equip, Clàudia Miret aconseguia marcar al minut 4 al aprofitar una bona jugada col•lectiva i, amb la col•laboració involuntària de la portera argentina Maria José Gioja, que malgrat aquesta errada va fer un més que meritori partit.
El Girona va semblar estirar-se una mica després de l’empat, però aquests van limitar-se a reiterats xuts exteriors que buscaven la Pía Sarmiento davant la portera, o a intents de jugada individual de la mateixa Pía que eren ben defensats per les jugadores locals.
Quan, després d’una bona e intensa segona part vilanovina, tothom semblava conformar-se amb l’empat, a manca de poc més d’un minut per finalitzar l’encontre, un nou xut exterior de les gironines trobava Pía Sarmiento que el desviava i establia el 1-2 que seria definitiu.
Les vilanovines són ara cinquenes a la classificació i encara mantenen opcions de millorar posicions a la taula. La recuperació del bon joc mostrat a la primera volta ens fa ser optimistes de cara a propers partits en els que, estem segurs, l’equip recuperarà la màgia atacant que ens va mostrar i que el va portar a finalitzar aquesta primera volta en segona posició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada