dijous, 5 d’abril de 2012

Empat “sense gols” a Bigues i Riells i tres dies d’hoquei base a Vilanova i la Geltrú

la càmara d'en Xavier Rondón un instant abans

Després d’uns dies atrafegats amb el 1er Torneig Vilanova 2.0, recordem el que va passar a Bigues i Riells el passat diumenge 1 d’abril.

Abans, dedicar unes línies al que ha estat aquest Vilanova 2.0 que s’ha desenvolupat amb un gran èxit de participació, bon hoquei, bon ambient i bona organització.

Cadí-Porto, la final benjamí
L’empresa Totsports, http://www.totsports.es/ organitzava a la nostra ciutat la primera edició d’un torneig de format força original, en el que s’ofereix una estància de vacances per jugadors i familiars farcida d’una intensa activitat d’hoquei, amb els partits de competició habituals i concursos d’habilitats per jugadors i porters.

Espectacular, molt igualada i de gran nivell ha estat la competició de categoria Benjamí, amb partits intensíssims per la categoria. Finalment es proclamaria campió un gran CH Cadí, al vèncer a la final al FC Porto, mentre que Sant Josep i Vilanova disputaven la final de consolació que s’endurien finalment els de Sant Sadurní.

Bons encontres també a la categoria Aleví, en la que s’imposava la selecció alemanya sub15 al vèncer el CPH Olot a la final, mentre que els dos equips de la ciutat feien tercer i quart.

La categoria Infantil ens oferia una final entre l’equip alemany del Resg Walsum i el PHC Sant Cugat en la que els del Vallès s‘imposaven amb claredat, mentre els dos equips del FD Cassanenc feien la final de consolació. Destacar en aquesta categoria la participació de l’equip israelià del Ramat Ishay, que finalment es va classificar setè per darrera dels dos equips vilanovins, però que va demostrar un bon nivell que pensem va sorprendre més d’un donada la seva procedència i la modèstia de l’hoquei d’aquelles contrades.


Vilanova i Mataró, la final Femení Sub16

La final Femenina sub16 ens permetia presenciar un bon encontre entre el Mataró i el Vilanova, final en la que les vilanovines s’imposarien amb claredat a un rival més jove però força competitiu i no mancat de perill, que va haver de suar però de valent per superar a l’altre equip representant vilanoví en semifinals -un equip joveníssim també el vilanoví amb majoria de jugadores benjamins i alevins de primer any- en un partit que, malgrat el clar domini de les mataronines, va finalitzar amb empat i en el que finalment va poder imposar-se en els llançaments de faltes directes. Destacar la participació a l’equip vilanoví que es va proclamar campió de la jugadora israeliana Noa Meretyk, una jugadora interessant i amb un bon potencial. Tanmateix, la participació de l’equip alemany del Friedlingen, quart classificat, i del Navarcles, que ha estat finalment cinquè.


Molt bon tercer lloc del segon equip del Vilanova Sub16
La impagable tasca d’en Xavier Rondón permet que podeu gaudir de més de 400 fotografies de la Copa Vilanova 2.0 en aquest enllaç: http://www.facebook.com/pages/Foto-Esport-Del-Garraf/173231499357331

Jornada 18ª de l’Ok Lliga Femenina a Bigues i Riells

Com dèiem abans, el CP Vilanova es desplaçava el passat diumenge a Bigues i Riells per disputar a les 18:45 hores el partit corresponent a la 18ª jornada de l’Ok Lliga. Ambdós equips, amb els mateixos punts a la classificació general –les vilanovines amb un partit menys- afrontaven l’encontre amb forces precaucions.

Les vilanovines, conscients de l’exigència de la defensa rival – un dels equips menys golejats de la competició-,i de la dificultat d’una pista que sempre els ha estat adversa a les seves condicions, plantejaven en aquesta ocasió un partit sense les habituals alegries ofensives, renunciant a la pressió defensiva sobre la sortida del rival, resguardant bé la porteria defensada per Cate Ortega i procurant aprofitar les poques oportunitats que es preveien en atac.

Les verd i blanques van tenir uns deu primers minuts plàcids en que van marcar el ritme de l’encontre i van gaudir de la possessió de la bola, malgrat no generar-se ocasions de gol clares en ambdues porteries.

Poc a poc, les jugadores rivals van anar equilibrant l’encontre i generant les primeres contres perilloses, que una magnífica Cate Ortega es va encarregar de resoldre. Destacar la participació de la jugadora Sub 16 Maria Leal en els minuts finals d'aquesta primera part, amb bon nivel defensiu i encertada en la marca i la recuperació. Finalitzava la primera part sense gols, equilibrada i amb poques ocasions.

A la represa la tònica no va canviar massa. Les dues jugadores Sub16, Maria Leal i Mercè Guerra constituien la defensa vilanovina en aquests minuts inicials, defenses que s’imposaven als atacs sense concedir masses faltes d’equip, però les vilanovines en aquest punt aconseguien recuperar més boles sobre la construcció del rival i eren aquestes les que tenien diverses contres en les que podien avançar-se en el marcador. El desencert o les bones intervencions de la Cristina Vegas impedien però que es mogués el marcador, mentre que Cate Ortega feia el mateix en els atacs igualment directes però més aïllats de les locals.

bona tasca d'Ester Nadal malgrat no aconseguir marcar a Bigues
Amb la meitat del temps d’aquesta segona part consumit, amb cert sopor però amb l’emoció del marcador, ambdós entrenadors buscaven segurament a les seves banquetes aquella jugadora que resol aquest tipus de partits amb alguna genialitat. En això estàvem, quan va aparèixer Clàudia Miret al recuperar una bola, plantar-se sola davant Cristina Vegas no se sap com - bé, si se sap, com va fer contra el Voltregà o contra l’Arenys de Munt-, i clavant un xut a l’escaire dreta que va entrar sense contemplacions, sense dubtes, sense tocar cap pal i sense sortir del fons de la porteria. Tothom allà present ho va veure. La Clàudia Miret, exhausta després de la jugada, ho cel.lebrava tímidament. La resta de jugadores vilanovines ja sabem lo poc expressives que són...Bruna Honòrio si que aixecava el braços alleugerida...i l’àrbitre, en Ginés Sánchez, badava. O no estava prou concentrat. Només això li podem retreure i explica que no veiés el gol i que pites booling ( ¿? ) quan les jugadores del Bigues i Riells treien la bola de dins al porteria per treure de centre, perquè estem segurs que ni tant sols pretenien fer el murri i confondre l’àrbitre.

Les queixes de la banqueta vilanovina van resultar estèrils, però en Ginés Sánchez, un bon àrbitre per la seva trajectòria, amb bon criteri, no va concedir un gol que no va veure, per clar que fos. Millor això que el contrari. Sempre defensarem que, tret dels temes de criteri, no es pot xiular quelcom que no passa, com concedir un gol que no entra, -ja que si no entra és impossible veure’l dins-, però si que es pot no veure quelcom que si passa, com en aquesta ocasió i, en això, en Ginés Sánchez va encertar.

El darrers minuts si van ser moguts. L’enrenou va posar les piles a unes i d’altres i un seguit d’anades i vingudes en que les locals van gaudir potser de més oportunitats van tenir el nombrós públic amb l’ai al cor fins el final. Cate Ortega va salvar les vilanovines d’una derrota que hagués estat immerescuda i l’àrbitre no va considerar xiular una desena falta favorable a les locals que, sense cap acció flagrant, potser en unes altres condicions si hagués caigut.

Al final, repartiment de punts que considerem injust perquè pensem que el gol vilanoví, coneixent les capacitats de l'equip, hagués facilitat un control de l’encontre que hagués estalviat el patiment dels darrers minuts, però acceptable pels esforços d’unes i d’altres i considerant l’error arbitral com un component més del joc.

Les vilanovines continuen tenint a l’abast els objectius d’aquesta temporada, encara que en aquesta lliga tant igualada no val perdre ni un segon la concentració. Ni jugadores ni àrbitres.







Cap comentari:

Publica un comentari