diumenge, 11 de desembre de 2011

Aquesta lliga és diferent


La temporada no ha fet més que començar però, disputada la setena jornada, creiem estar en disposició d’afirmar que la present temporada serà del tot diferent al que hem viscut a les altres edicions de l’Ok Lliga femenina. Els resultats fins ara demostren que qualsevol equip -potser amb una sola excepció, potser també qualsevol dia el Traviesas també ens dona una sorpresa-, està en disposició de treure quelcom positiu de qualsevol partit i, al final, els equips que encapçalaran la classificació seran els que siguin capaços de mantenir una regularitat durant tota la temporada. Cada jornada els resultats son imprevisibles o, al menys, ajustadíssims. 

Això no treu que el començament de competició del CP Vilanova no ha estat bo i ha perdut ben aviat bona part de les seves opcions a disputar aquesta edició de la Copa de Reina, en un inici de temporada decebedor.

En aquest llarg pont en el que molts estàvem de vacances, l’equip femení s’apuntava al relaxament i perdia tres partits consecutius per unes o d’altres circumstàncies.

Dissabte passat, el Bigues i Riells donava un toc d’atenció a les vilanovines al derrotar-les a les Casernes en un partit en el que, amb una bona defensa i un pel de sort, es van fer fàcilment amb el partit al aprofitar la manca d’idees de les verd i blanques en atac.

Sense Clàudia Miret, absent per motius professionals, les verd i blanques van fer una més que acceptable primera part, en la que no van poder superar però la Cristina Vegas, malgrat disposar d’alguna bona oportunitat, com un penal fallat per la Paula Torner just abans d’arribar al descans, o un pal de la Pati Miret un minut abans.

A la represa, en el primer minut, una jugada visitant mal defensada acabava en penal favorable al Bigues i Riells. Vanessa Garcia no fallava i posava per davant les visitants, en una avantatja que facilitava encara més la tasca defensiva d’un equip ja de per si compacte. Amb el marcador en contra i sense el recurs ofensiu de la Clàudia Miret, les vilanovines no aconseguien generar el perill suficient per superar Cristina Vegas. Deu minuts després, les visitants arrodonien la victòria amb un xut exterior que caçava Marta Borràs.

Desfeta a Reus

Dimarts, l’equip es desplaçava a Reus amb la convicció de poder esmenar la derrota de la jornada anterior. Després d’un inici esperançador en el que les vilanovines es posaven per davant amb un 0-2, fruit d’un control total de la situació, el Reus Deportiu no sols va donar la volta al marcador, sinó que va fer treure els colors a un equip que no es trobava a si mateix.
L’absència de Clàudia Miret, tampoc pot ser excusa en aquesta ocasió per justificar la manca de concentració i el descontrol que l’equip va exhibir a la segona part. És ben cert que la sort tampoc va estar de part de les vilanovines en aquest partit, però és allò de que –com diríem en castellà- “a perro flaco todo son pulgas”.

Al minut 9, Bruna Honório servia un gol fet a la Paula Torner i, al 14, Pati Miret robava una bola en un lateral i feia el mateix perquè en aquesta ocasió fos la Mercè Guerra qui empenyés la bola dins la porteria del Reus Deportiu. Sense fer un gran joc ni acostar-se al que l’equip ens havia mostrat la passada temporada, les vilanovines s’havien mostrat molt superiors al seu rival fins aleshores. Però al minut 16, Cate Ortega, tapada per un núvol de jugadores, veia com un xut ras exterior que buscava un toc interior entrava a la porteria del Patí ajustada al pal.

La segona part no preveia el desenllaç que després esdevingué. Les faltes al marcador vilanoví feien preveure que el Reus disposaria de l’oportunitat de llençar una falta directa, però la confiança en el joc de les vilanovines després de com havia anat la primera part estava intacta.

Però, després d’uns minuts titubejants de les vilanovines en els que ja s’intuia certa manca de confiança en el seu joc, s’arribava a les 10 faltes i Berta Tarrida no perdonava l’empat.

I a partit d’aquí el caos.

Un minut després, Paula Torner veia una tarja blava per enganxar per darrera una jugadora rival. Les reusenques no aprofitaven la falta directa, aquesta vegada Pancha Puertas, i fins i tot les vilanovines podien avançar-se al marcador jugant amb 3, quan Pati Miret s’escapava en solitari i era objecte de penal. Amb Paula a la banqueta, Bruna Honório es feia càrrec del llançament, però el pal impedia un gol que potser hagués tornat a posar les coses al seu lloc.

Amb el Reus Deportiu esperonat per la situació favorable, tot just entrava en pista la Paula Torner després d’una aferrissada defensa de la inferioritat numèrica quan Berta Tarrida enviava un obús dins la porteria d’un Pati Vilanova que s’acabava de desesperar. Després d’uns minuts de desconcert, l’equip i Xavi Mestres, buscaven a la desesperada el gol introduint a la pista la golejadora del Sub16, Maria Córdoba, que debutava d’aquesta manera la present temporada.

No va ser la millor manera d’entrar per una jugadora tant jove, ja que l'equip, amb el missatge de jugar-s’ho tot a la desesperada en els darrers minuts, va abandonar del tot la Cate Ortega a la seva sort davant els contraatacs en superioritat d’unes crescudes jugadores reusenques esperonades pel seu públic i que veien la victòria a l’abast. Malgrat tot, la presència en pista de les jugadores del Sub16 com la Mercè Guerra, la Pati Miret, la Maria Córdoba o la Maria Leal, quan tingui la seva oportunitat, sempre és una bona noticia pel futur de l'equip vilanoví.

Un minut després, Ester Ferrer enllestia un d’aquests contraatacs i feia el 4-2. En el mateix minut, el destí era cruel quan permetia a Ester Nadal escurçar el marcador i fer un 4-3 que no va fer més que llençar les vilanovines a una pressió i un atac desesperat que va permetre al Reus Deportiu, un minut després, tornar a superar la portera vilanovina en dos contraatacs finalitzats per la mateixa Ester Ferrer i la Berta Tarrida.

El Girona confirma el mal moment, però l'equip s'ho deixa tot a la pista

Ahir dissabte la visita del Girona era una bona oportunitat per tornar la confiança de les vilanovines en el seu joc però l’ Adriana Gutiérrez s’encarregava de posar les coses molt difícils al fer dos gols quan encara no s’havien disputat tres minuts de partit, en dues badades defensives.

Es repetien les errades defensives que estan condemnant l’equip aquesta temporada, però ahir, ja amb la presència d’una Clàudia Miret pletòrica, l’equip era un altre. Les vilanovines van passar a dominar l’encontre i la pressió, cada cop més amunt, va permetre gaudir de bones oportunitats i mantenir les gironines lluny de la porteria d’una Cate Ortega que resolia amb autoritat les poques arribades del rival.

Al minut 13, Clàudia Miret reduïa distàncies al rematar una bona passada interior de la Bruna Honório i les vilanovines es bolcaven al atac. Quan millor jugava l’equip i més feina tenia la Laia Salicrú, tres jugadores vilanovines no eren capaces de treure una bola interior morta dins l’àrea i apareixia la Vanessa Daribo per fer un 1-3 totalment excessiu al que s’estava veient a la pista.

La renda gironina dels fatídics quatre primers minuts i, també dir-ho, un equip que encara no ha trobat la millor forma ni el millor joc, feien preveure en aquesta ocasió una segona part complicada. Però aquí també les vilanovines ens sorprenien.

A la represa, amb més cor que cap, i per fi una molt bona actuació de la Maria Figuerola, sobre tot en la recuperació, les locals es van apropiar del partit i aconseguien anivellar el marcador. Després de deu minuts d’intensa lluita, Bruna Honório aprofitava una bona passada de la Clàudia Miret per fer el 2-3.  El Vilanova, amb una Clàudia Miret que es posava l'equip a l'esquena, ben recolzada per Bruna Honório, Paula Torner i la mateixa Maria Figuerola, no es rendia quan Laia Castro feia un minut després el 2-4 en un perfecte contraatac aprofitant l’arriscada pressió i, en els minuts següents, Paula Torner empatava l’encontre al transformar primer un penal i en rematar tot seguit una jugada interior. Una intensa feina de 32 minuts situava el marcador igualat a 4 a manca de 5 per la finalització d’un encontre que s’havia posat gairebé impossible al minut 3.

Però aquesta temporada les coses no es posen de cara, de moment, i el Girona guanyava el partit en una jugada en que es tornava a posar de manifest la desgràcia de la defensa vilanovina i en la que Vanessa Daribo deuria ser la primera sorpresa de poder rematar una bola que no li hauria d’haver arribat mai.

Malgrat tot, la zona alta de la classificació no està pas lluny i encara resten molts punts per disputar.

El proper dissabte el CP Vilanova, amb la mala sort esgotada ja, esperem, visita la pista del cuer, el Traviesas, en un partit en el que s’haurien de sumar tres punts que iniciïn una remuntada a la classificació i, sobre tot, en l’autoconfiança d’un equip amb molt més potencial del que està mostrant fins ara a la pista.

Cap comentari:

Publica un comentari