dilluns, 5 de març de 2012

Victòria de prestigi contra el millor equip del món

Mercè Guerra i Carla Giudici en una acció a les Casernes la passada temporada

En aquesta crònica no ens estarem de res. El mateix titular ja indica la voluntat de mullar-se.

El passat dissabte dia 3 de març el CP Vilanova Femení tornava a la competició després de diverses jornades de manca d’activitat per la disputa de la Copa de la Reina i pel fet d’haver acceptat l’ajornament del partit corresponent a l’inici de la segona volta de l’Ok Lliga Femenina contra l’Igualada HC. Després de diverses negatives del CP Vilanova a acceptar un ajornament que entenia era poc fonamentat -previsió de manca d’alguna de les jugadores de l’equip igualadí per qüestions personals- , finalment es va accedir per , principalment, no malmetre les relacions cordials entre ambdós clubs.

La tant reclamada seriositat de la competició és una assignatura en la que cal continuar treballant i que passa en primer lloc perquè el mateixos clubs donem exemple de que ens prenem la competició seriosament...

Anem al partit. Dissabte el Pavelló del Garraf es preparava perquè el CP Vilanova disputés dos plats forts.

L’equip masculí es jugava a les 16:00 hores el passi a la final de la Copa del Rei contra el FC Barcelona, el millor equip del món, davant de la seva afició de la que es diu, és una de les millors de l’ Ok Lliga, sinó la millor. I de ben segur que ho va ser – com sempre- , i el seu aler va donar una cinquena marxa als jugadors vilanovins que van estar a punt d’aconseguir una proesa majúscula. Mentre això passava, l’equip femení del CP Vilanova escalfava darrera la porteria per jugar també contra el millor equip del món de la seva categoria, el CP Voltregà, vigent Campió d’Europa i líder destacat de l’Ok Lliga Femenina.

Aquesta afició va deixar passar majoritàriament l’oportunitat de gaudir d’un bon espectacle i donar suport també a l’equip femení, que haurà de fer més mèrits en el futur per merèixer l’interès de l’entesa afició vilanovina. Això si, amb les excepcions de sempre, incondicionals, entre els que afortunadament s’hi compten els mitjans vilanovins, especialment Canal Blau i Diari de Vilanova, uns autèntics professionals que van cobrir tota la Copa del Rei i encara van tenir temps i ganes per quedar-se al partit de l’equip femení.

Les noies d’un i altre equip no van decebre però a les aproximadament 150 persones que van quedar a les graderies dispersos per aquí i per allà, entre els que si es trobaven els Federatius amb el seu President el Sr. Carmelo Paniagua inclòs, i el seleccionador català, el Sr. Barberà, que no es va perdre res d’aquesta Copa del Rei.

El Pavelló del Garraf va veure un bon partit d’hoquei femení, i un gran CP Vilanova que va derrotar al vigent campió i líder destacat de la competició, que només havia cedit un empat fins aleshores, amb l’afegit que ho va fer sense renunciar al seu joc habitual, jugant a l’atac des del primer minut i amb defensa individual. El Vilanova no va ser un equip petit i especulador, tancat darrera i buscant la contra, va ser el que son les seves jugadores, un equip gran, amb jugadores grans, entre les que cal destacar dissabte a la Mercè Guerra, un motor inesgotable que amb el temps ( 15 anys ! ) esdevé cada dia més fi i potent, i una Clàudia Miret en el seu millor moment de joc de sempre, una jugadora que marca les diferències.

Un altre element que cal comentar és el fet que el partit es disputés a la pista blava sintètica. Potser si que aquest fet perjudiqués més les visitants que les locals, - només pel fet que les vilanovines havien tingut l’oportunitat de fer un parell d’entrenaments entre setmana -, però...es que eren les locals ! i l’avantatja teòrica que et dona jugar com a local és que jugues a la teva pista, a la pista que tens més “apamada” que el rival. O no ?

El matx va començar amb bon ritme i dos equips que volien fer-se ràpidament amb el control de l’encontre, fet que no aconseguiria cap del dos durant total la primera part. Els atacs eren constants en ambdues porteries, sense ocasions clares però, quan Clàudia Miret corria la banda potent al minut 6, es desfeia de dues rivals i engaltava un xut ras que sorprenia Laia Vives, força inèdita fins aleshores.

El gol no variaria el plantejament de cap dels dos equips que alternaven possessions en un partit que esdevenia entretingut i de qualitat, malgrat algunes relliscades e imprecisions fruit de la dificultat d’una pista que no afavoreix la frenada ni el control.

Dos minuts mes tard, Carla Giudici finalitzava una contra sense superioritat de les osonenques afavorida per un defectuós moviment defensiu de les locals. L’empat duraria però pocs segons, ja que, immediatament, Clàudia Miret servia una bola a mitja alçada dins l’àrea perquè Mercè Guerra la toqués cap dins en un moviment rotatori que ens recordava un gol similar aconseguit la passada temporada.

El Vilanova no va recular amb el marcador a favor, va continuar amb el seu joc descarat i, tres minuts després, Ester Nadal feia una diagonal en un contraatac i sorprenia la Laia Vives amb un xut al pal curt quan tot semblava indicar que serviria la bola per la Mercè que arribava sola pel centre de l’atac. Nou minuts després el partit arribava al descans amb un resultat que entenem just pel que s’havia vist sobre la pista.

A la represa, les locals no es feien enrere i gaudien d’entrada d’alguna oportunitat claríssima, sobre tot dues de Clàudia Miret i Ester Nadal que no aconseguien batre a la Laia Vives en dues contres soles davant l’excel•lent portera internacional. Les verd i blanques aconseguien mantenir la possessió en atacs llargs i les osonenques semblaven no adaptar-se gens a la pista i els costava recuperar la bola en defensa individual.

Avançada aquesta segona part, el CP Voltregà ens va sorprendre amb una defensa en zona, fent un rombe que pretenia, entenem, propiciar la recuperació i sortida a la contra, allò que tantes vegades han hagut de patir les blanc i blaves. La fórmula va semblar funcionar, les vilanovines no generaven massa perill i el CP Voltregà aconseguia generar alguna contra perillosa que Cate Ortega, magnífica com sempre, s’encarregava de resoldre. El gol que escurçava diferències va arribar però al minut 9 al aprofitar Natasha Lee un error en la sortida de la bola de les vilanovines al interceptar una passada de la Bruna Honório defectuosa i excessivament arriscada dins de l’àrea.

Restaven 11 minuts pel final però, pel que havíem vist fins aleshores, el gol del Voltregà no generava desconfiança en les possibilitats de les vilanovines que es mostraven senceres, fins i tot, ens atrevim a dir, superiors al rival.

Però el rival de dissabte no era qualsevol cosa i ocasions en va tenir, resoltes per la bona actuació de la defensa i portera vilanovines que van mantenir el resultat favorable fins la fi de l’encontre i aconseguien d’aquesta manera una merescuda victòria y tres punts que poden ser molt importants pels objectius de l’equip.

Cap comentari:

Publica un comentari