Ahir dissabte, les Casernes va ser testimoni del darrer partit de la primera volta, i l’afició vilanovina va voler donar alè a un equip que a casa únicament ha cedit dos punts, contra el CP Voltregà. Més de 200 espectadors hi havia ahir a les 20:00 hores, que van gaudir d’un partit amb moments de gran joc vilanoví, aquest joc que les ha portat a ocupar posicions de privilegi a manca de la disputa de la darrera jornada en la que,a hores d’ara, l’equip en tindria prou amb obtenir un empat per lligar la classificació per la disputa de la Copa de la Reina i no dependre del resultat del partit entre els altres dos candidats, el CE Arenys de Munt i el Girona HC de Pía Sarmiento.
Partit travat en els primers compassos, amb domini vilanoví des del primer minut, però amb un CE Noia que no renunciava a anar endavant per mirar de sorprendre Cate Ortega, ahir amb una espectacular equipació color “groc canari”.
Poques ocasions i joc espés, sobre tot quan les locals intentaven l’habitual joc de filigrana dins l’àrea rival, fins que va arribar la jugada personal de la Maria Figuerola que, després d’escapolir-se de la seva marcadora, feia una internada en diagonal, i finalitzava arrossegant de cullera al pal curt. Un gran gol de al Maria que -igual que passava a Gijón la setmana abans- obria el marcador.
L’avantatja no va calmar el joc un pel ansiós de les vilanovines que, malgrat recuperar ràpidament la possessió de la bola, de vegades en situacions clares de contraatac, no eren capaces de materialitzar les ocasions de que disposaven, sense posar tampoc la Sonia Esteva en massa compromís.
Finalitzava la primera part amb aquesta tònica, sense masses ocasions i amb certes dubtes de com trencarien les vilanovines la defensa roig i negre.
A la represa el joc esdevenia més ràpid. La bola circulava amb mota més velocitat i, de seguida, al minut 1, les locals disposaven d’una falta directa fruit d’una entrada per darrera sobre una jugadora verd i blanca. Berta Tarrida no encertaria aquest cop amb la porteria rival i l’equip tampoc era capaç de materialitzar la superioritat en els propers dos minuts.
Però poc a poc el CE Noia s’anava desgastant i el CP Vilanova generant ocasions. Clàudia Miret ampliaria l’avantatja al minut 5 amb un tret ras que s’esmunyia per sota de la Sonia Esteva i, en el mateix minut, Berta Tarrida si encertava en un llançament de penal i feia el 3 a 0. Just abans, entre els dos gols, Cate Ortega aturava providencial un contraatac rival.
A partir d’aquí, el partit es convertia en un monòleg de les vilanovines, que movien la bola a tota velocitat i generaven ocasions a dojo que la magnífica portera del CE Noia aturava de totes les maneres. Curiosament, en aquest moments de clar domini local, el CE Noia va disposar de tres ocasions claríssimes, que Cate Ortega aturà amb seguretat, convertint-se en artífex d’aquesta victòria sense gols en contra.
Al minut 10, Clàudia Miret feia el 4-0 al rematar una cessió de Berta Tarrida i feia el gol que seria definitiu. En aquest minut entrava a pista Pati Miret, el Vilanova continuava amb el seu immens rondo i, poc a poc, es consumien els minuts. Al final, Maria Córdoba disposava també de dos minuts per anar agafant el pols a la categoria i s’esgotava l’electrònic amb la victòria de les vilanovines per 4-0, per satisfacció de la nombrosa parròquia local.
El darrer partit de la primera volta, el proper dissabte a Alcorcón. Cal un empat...o millor una victòria i començarem a somiar en fites més altes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada