El partit d'ahir el podem qualificar de pràctic, per part de les vilanovines. Un partit que no passarà a la historia, ja que no va passar quasi res, tret de tres gols de bona factura i molta bola en poder de l'equip visitant que, de no ser pel reglament, haurien disposat de possessions d'escàndol.
L'encontre va començar amb domini altern, moltes imprecisions dels dos equips i poca profunditat. Les vilanovines semblaven acusar la pressió d'haver de puntuar i, encara que no patien en defensa, no eren capaces de desenvolupar el seu joc habitual en atac.
L'encontre va començar amb domini altern, moltes imprecisions dels dos equips i poca profunditat. Les vilanovines semblaven acusar la pressió d'haver de puntuar i, encara que no patien en defensa, no eren capaces de desenvolupar el seu joc habitual en atac.
Al minut 7, Maria Figuerola obria el marcador -per tercera vegada consecutiva-en una jugada en la que va aprofitar un desajust defensiu de l'equip local per esmunyir-se en solitari i, amb una nova rematada al pal curt, aconseguir un gol que donava certa tranquil.litat.
Sense un joc especialment brillant però molt seriós, el CP Vilanova va anar deixant passar els minuts i, poc a poc, es va far totalment amb el ritme de l'encontre, sense arriscar res en atac, però per això també sense assumir riscos defensius.
Al minut 16, Clàudia Miret recollia un rebot de la portera a la frontal de l'àrea i li col.locava un xut ras i fort per sota el cos que suposava el 0-2 amb el que s'arribaria a la mitja part.
A la represa, les vilanovines van sortir encara més serioses, si cap, i van convertir l'encontre en un monòleg, un tant avorrit, de tant tocar i tocar. Però l'objectiu era aconseguir els tres punts i no corre riscos. L'espectacle quedarà per una altra ocasió...
El que corria era el minut 15 quan la Clàudia Miret va decidir posar fi a la migdiada i treure un conill del barret. Va encarà la seva defensa i, un cop superada, va deixar anar un xut creuat de cullera que va entrar com un tir per l'escaire de la sorpresa portera rival.
Amb el parell d'aturades providencials de la Cate Ortega per mantenir la porteria a zero, va finalitzar l'encontre en el que més es jugaven les vilanovines, com si tal cosa, com si no hagués costat res. Una abrasada de tot l'equip, no massa efusiva, no us penseu, la salutació de rigor amb l'equip rival, la ma a l'àrbitre -hi havia àrbitre ?- , salutació al públic, i cap el vestidor...
El que corria era el minut 15 quan la Clàudia Miret va decidir posar fi a la migdiada i treure un conill del barret. Va encarà la seva defensa i, un cop superada, va deixar anar un xut creuat de cullera que va entrar com un tir per l'escaire de la sorpresa portera rival.
Amb el parell d'aturades providencials de la Cate Ortega per mantenir la porteria a zero, va finalitzar l'encontre en el que més es jugaven les vilanovines, com si tal cosa, com si no hagués costat res. Una abrasada de tot l'equip, no massa efusiva, no us penseu, la salutació de rigor amb l'equip rival, la ma a l'àrbitre -hi havia àrbitre ?- , salutació al públic, i cap el vestidor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada