Meritòria victòria a les Comes per despedir el millor any de la història

Igualada HC - 1

CP Vilanova - 3

Aquest matí s’ha disputat a les Comes L’Igualda-Vilanova més plàcid dels últims anys. Plàcid, per la fredor del poc públic que ha assistit al partit, en un matí gèlid malgrat el sol que lluïa al cel d’Igualada. A l’immensitat del pavelló igualadí només s’escoltaven aquest matí els càntics de les tres inesgotables “soppoters” vilanovines, germanes de les jugadores, i algunes protestes, tampoc masses, de l'afició igualadina que no ha marxat gens satisfeta amb l’actuació arbitral. Plàcid també pel desenvolupament del joc i el marcador, controlat en tot moment per les vilanovines. Només cal dir que el partit ha finalitzat amb 3 faltes d’equip per cadascú, en un apartat en el que l’àrbitre pensem que ha estat correcte. Res a veure doncs amb anys anteriors, amb joc equilibrat i emocianant, ambients crispats, i resultats força espectaculars, com el 6-7 de l’anterior temporada, sense anar més lluny.

El partit ha estat semblant al que vam poder veure a Alcorcón, fins i tot ha tingut el mateix resultat. Domini clar del CP Vilanova i perilloses contres de l’equip local aturades per una magnífica Cate Ortega, clau en el desenvolupament dels últims partits. Els primers deu minuts de la primera part han estat els més equilibrats. Un Vilanova que dominava i marcava el ritme del partit, i un Igualada que oferia una bona resposta, jugava de tu a tu, i oferia una imatge molt millor de que vam veure en pretemporada. Era l’Igualada de sempre, amb una Maria Díez bulliciosa i una Anna Gil que oferia una bona sortida de la bola. Després de diverses ocasions en ambdues porteries, l’àrbitre ha assenyalat el primer penal favorable al CP Vilanova en una bola alta tocada per Anna Gil dins de l’àrea. Aquest cop, el xut de la Berta Tarrida ha anat fora i el seu remat posterior al recollir el rebot ha estat ben aturat per la Laura Balaguer. L’oportunitat desaprofitada ha esperonat a les vilanovines que poc a poc han anat apujant el ritme del partit i s’han anat fent amb el control del joc, malgrat que les igualadines han continuant defensant bé i contraatacant amb perill. Ha estat en aquest moment, quan més controlava el Vilanova, quan l’àrbitre ha assenyalat un penal favorable a les igualadines per uns peus a l’àrea vilanovina, com passa normalment en cada partit. I aquest cop la nostra opinió és la mateixa que apuntàvem la setmana anterior, no pot ser que una bola llançada contra el patí, amb voluntarietat o no, mereixi un càstig tant gran. Pensem que per assenyalar penal, a qualsevol àrea i en qualsevol categoria, està clar, la voluntarietat de desviar, tallar o jugar la bola amb el patí ha de ser manifesta, clara, indubtable. I creiem que això no hauria de ser tan difícil d’interpretar, si es tenen les normes clares. El penal l’ha executat la Maria Diez, però la bola ha anat al pal i s’ha mantingut l’equilibri al marcador. Un minut després el domini verd i blanc s’ha vist recompensat quan la Berta i la Clàudia han aconseguit trenar una bona jugada dins l’àrea rival que ha finalitzat amb un fort xut d’aquesta última que, després de tocar el travesser i un pal lateral, a botat dins la porteria -pensem que de manera clara-, encara que s’han escoltat tímides protestes de part igualadina. El Vilanova, amb el marcador a favor, ha intensificat encara més la possessió de la bola, amb atacs al límit de la passivitat, jugant amb seny i un control de la situació que, de ben segur, és una de les millors aportacions que ha fet fins ara el nou tècnic en el poc temps que porta treballant amb l’equip. Al minut 17, la paciència amb la que ara juga l’equip s’ha vist recompensada amb un altre penal, en una altra bola alta a l'àrea local. La capitana de l’equip, Pia Sarmiento, ha demostrat la seva veterania i ha deslliurat a la Berta de la responsabilitat de llançar aquest segon penal i, a més, no ha fallat. Amb aquest 0-2 finalitzava la primera`part, amb bon joc del dos equips i extraordinari “fair play”, només una falta d’equip per bàndol.

La segona part ha tingut el mateix guió dels últims deu minuts anteriors. L’Igualada molt endarrere i el Vilanova movent la bola amb fluïdesa i seguretat, buscant boles interiors per les seves rematadores. Després de que la Cate Ortega aturés una bona ocasió igualadina, al minut 3, la Clàudia Miret sentenciava el partit amb un tercer gol que ha estat la jugada més polèmica del partit. Després d’un remat de l’Ester Nadal aturat amb dificultats per la Laura, la bola ha sortit rebutjada al segon pal, on la Clàudia, ha rematat sola, a dos pams de la línia de gol i amb la Laura Balaguer “lluny”, estirant la cama cap aquella direcció. A tots els que teníem l’angle bo de la jugada, pensem que àrbitre inclòs, ens ha semblat que la bola no podia haver fet res més que entrar a la porteria -per una qüestió d’espai temps- i hem intuït gol, diem intuït, perquè després d’aquelles dècimes de segon la Laura ja era allà, a terra, i tapava la visió de la bola. Tot semblava clar, però quan la Laura s’ha aixecat, la bola era sota la seva cama, fora de la porteria. Hem de dir, que cap dels que estàvem allà hem vist la bola dins la porteria ni que la Laura fes cap moviment per treure-la. Pot ser, que la bola hagi rebotat dintre i hagi sortit fins quedar sota la cama de la portera, però també pot ser que no. L’àrbitre, no sabem el que ha vist, hem de creure que ell si ha vist la bola dintre, perquè ha marcat gol... Malgrat aquesta polèmica jugada, que suposava el 3-0, el partit a continuat amb la mateixa tònica fins que l’Igualada ha decidit pujar la defensa fins la línea de mitjos a manca de 5 minuts pel final. L’encontre s’ha animat un pèl, amb més espais, però el Vilanova ha esdevingut encara més perillós i ha continuat tenint ocasions. Al minut 17, la Pía Sarmiento ha patit un cop de bola a la cara en un rebot i, en el minut que ha estat fora per ser atesa, pensem que no ha estat casualitat que el Vilanova hagi encaixat un gol en un xut ras llunyà, que ha desviat una jugadora igualadina dins l’àrea. I diem que no ha estat casualitat, no perquè l’equip no pugui defensar sense la Pia, ni molt menys, si no per fer palesa la gran concentració defensiva de l’equip en aquest tipus de jugades, concentració que només ha perdut en aquest minut, per la circumstància apuntada que ha recordat la malaurada experiència de l’any passat amb la Natalia, en una jugada similar, amb molt pitjor resultat. El partit ha finalitzat amb aquest resultat de 1-3 i amb només 3 faltes d’equip per cadascú.

Ara esperen a les jugadores unes merescudes vacances de Nadal, per tornar a la competició el 16 de gener, a les Casernes contra un sorprenent Bigues i Riells que ha tornat a donar la sorpresa al empatar a 2 gols a la pista de l’Arenys de Munt.

CP Vilanova: Caterina Ortega ( p ), Pia Sarmiento ( 1 ), Berta Tarrida , Clàudia Miret ( 2 ) i Ester Nadal -cinc inicial- Maria Figuerola, Solène Voltzenlugel i Mercè Guerra. Sense jugar, Regina Flix i  Sofía Griñán ( ps )