CP Alcorcón Cats Best - 1
CP Vilanova -3
Diumenge, Alcorcón i Vilanova disputaven el partit avançat corresponent a la 9ª jornada de l’Ok Lliga Femenina, aprofitant el desplaçament de les vilanovines a Madrid, amb la moral alta i amb la consciència d’enfrontar-se a un gran equip, que dissabte havia derrotat al Sant Cugat sense contemplacions, per 5-0, i que havia estat capaç d’imposar-se a l’Arenys de Munt feia dues setmanes.
El partit va començar amb un clar domini vilanoví que potser va sorprendre tothom. Les verd i blanques, molt concentrades, portaven el ritme del partit – que es va mantenir durant tot l’encontre- i disposaven de possessions llargues, movent la bola amb fluïdesa i precisió. No per això l’Alcorcón deixava de ser perillós, ni molt menys. Les madrilenyes són un equip molt físic, i sobre tot Claire Currey i Marina Rodríguez generaven força perill amb potents contraatacs. Després de diverses ocasions de les verd i blanques desaprofitades, Claire Currey feia el 1-0 per l’Alcorcón al finalitzar amb un gran xut un d’aquests contraatacs. Però els presents al Polideportivo Prado de Santo Domingo havíem vist fins llavors un Vilanova que oferia la seva millor versió i estàvem segurs que, de seguir igual, l’empat no trigaria en arribar. I només va tardar 30 segons, els que van fer falta perquè Berta Tarrida pugés la banda i cedís a l’interior a mitja alçada, perquè la Clàudia Miret rematés a dins. Al minut 15, la mateixa Clàudia inicia un tres contra dos pel mig, en el que les jugadores de les bandes s’obren emportant-se les defenses rivals, moment que la Clàudia aprofita per treure’s de la màniga un xut inapel•lable i fer un 2-1 que feia justícia al que s’havia vist fins el moment.
Els primers cinc minuts de la represa van ser més equilibrats i semblava que l’Alcorcón podria anivellar, si més no, el domini del partit i treure’s de sobre la pressió vilanovina. Cate Ortega va estar impecable, sobre tot en les perilloses jugades de les madrilenyes sortint de darrera de la porteria. Al minut 5 es va produir una jugada curiosa quan l’àrbitre va xiular un penal per peus de la Pía Sarmiento que pensem que no ho eren, ja que va tocar la bola tot patinant endavant. En el llançament, la Cate s’avança clarament i l’àrbitre fa un gest advertint-ho, però Carolina Escobar xuta i fa gol, que és correctament anul•lat amb el reglament a la ma, però que pensem és una regla que a la llarga s’ha de canviar, perquè afavoreix l’infractor. El més curiós va venir seguidament, ja que la Carolina s’equivoca, en voler expulsar la Cate, amaga el llançament, i és sancionada amb la pèrdua de l’oportunitat de xutar i falta d’equip. Tot plegat correcte segons el reglament, però un despropòsit. Aquesta jugada va ser clau, ja que el Patí va tornar a dominar clarament el joc, va moure la bola amb molt criteri i va disposar d’ocasions. Al minut 11, la mateixa jugadora colombiana de l’Alcorcón aixeca una bola dins l’àrea i fa un clar penal que una magnífica Berta Tarrida no desaprofita i fa el 1-3. La victòria no semblava perillar, però a manca de dos minuts, Pía Sarmiento fa falta sobre una jugadora madrilenya en una jugada de cert perill i l’àrbitre – en una decisió molt protestada per l’equip local -, assenyala falta directa però no mostra tarja blava a la jugadora del Vilanova - que comportava l’exclusió temporal-. Cate Ortega atura la falta i deixa les coses com estaven i el partit sentenciat. A manca de 12 segons per el final, les vilanovines encara van tenir l’oportunitat d’eixamplar el marcador al disposar d’un altre penal, que aquest cop la Pía no va encertar a transformar. El partit va finalitzar amb el 1-3, pensem que just, pels mèrits d’unes i d’altres i del joc desenvolupat per ambdós equips.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada