Un gran Cerdanyola CH guanya una Copa de la Reina èpica

CP Voltregà       -4

Cerdanyola CH -5

Després de disputar-se ahir dissabte les semifinals i conèixer els finalistes, alguns temien que la manca de la presència de l’equip local, el CP Vilanova, restaria públic a la final i resultaria un tant desangelada. Homes de poca fe.

Avui diumenge, el Pavellò de les Casernes ha registrat l’entrada mes gran que s’ha vist a Vilanova i la Geltrú en un partit d’hoquei femení, tot i no jugar l’equip local. Ple quasi bé de “gom a gom”, amb alguns forats únicament darrere de les porteries, el vell Pavellò ha presenciat un espectacle que valia molt més dels 3 € que costava l’abonament del cap de setmana, valor, si de cas, que ja va esgotar ahir Luchi Agudo amb el seu primer gol de falta directa, senzillament genial.

Dues intenses i igualades semifinals

Ahir dissabte la primera semifinal va enfrontar el Biesca Gijón HC amb el CP Voltregà, partit que va finalitzar amb 2 gols a 4 favorable al Voltregà, però que es va decidir en els últims minuts. De fet, Motxa Barceló va fer el 2-3 a manca d’un minut per finalitzar l’encontre i el 2-4 al transformar una falta directa quan mancava poc més d’un segon.

Abans, el Voltregà s’havia avançat al minut 3 de la primera part amb un gol de Carla Giudici –molt bé tot el campionat-, que va suposar el 1-0 amb que va finalitzar la primera part. A la segona, força equilibri fins els últims 5 minuts, quan Luchi Agudo empatava al transformar la falta directa ja comentada, amb una exhibició de tècnica individual. Un minut després, Carla Giudici tornava a donar avantatja al Voltregà al resoldre una jugada embolicada a l’àrea rival, i la pròpia Luchi Agudo feia un altre cop l’empat, també de falta directa, dos minuts més tard, al 18. Els dos minuts finals van donar la victòria al CP Voltregà tal com s’ha explicat.

L’altra semifinal enfrontava l’equip anfitrió, el CP Vilanova, amb el Cerdanyola CH.

El Cerdanyola va sortir amb una defensa individual que pressionava molt amunt, que les locals van saber superar provocant vertiginosos atacs que van fer que al minut 4 ja guanyessin 2-0, al finalitzar Clàudia Miret una fulminant jugada amb Ester Nadal, i al marcar la pròpia Ester després de robar una bola a la defensa del Cerdanyola i col.locar un xut creuat a l’escaire que va entrar i va sortir com una exhalació.

En els dos minuts següents, Pía Sarmiento no encertava un ú contra ú amb la Laia Salicrú –una de les artífexs de la victòria final del Cerdanyola-. El Cerdanyola va tirar d’ofici ràpidament i una bola interior picada per l’Adriana Gutiérrez deixava sola la Iolanda Font, que no fallava. Al minut 13, el Vilanova ampliava diferències al transformar Berta Tarrida un penal, distància que retallaria primer Mònica Piosa amb una canonada i, a manca de 20 segons per finalitzar la primera part, Daniela Guerrero al transformar la falta directa corresponent a la desena falta d’equip de les vilanovines.

Just abans, Maria Figuerola i Clàudia Miret no encertaven a fer el 4-2 en un altre contraatac soles davant la Laia. A la represa, el Cerdanyola es va endur el partit i l’accés a la final al aprofitar millor les seves ocasions amb la bola aturada.

Al minut 8, Laia Salicrú parava dos penals, un a Pía Sarmiento i immediatament un altre a Berta Tarrida, però Pía Sarmiento feia el 4-3 per les locals al finalitzar una bona jugada personal al minut 10. Només un minut després, Daniela Guerrero tornava a encertar en un llançament de penal i feia el 4-4, però dos minuts més tard, era Berta Tarrida qui tenia l’oportunitat de tornar a posar per davant al Vilanova: un altre cop la Laia Salicrú aturava la falta directa.

L’empat es va mantenir fins al minut 18 quan, Daniela Guerrero, infalible, feia el gol de la victòria al transformar una altra falta directa, la que corresponia a les 15 faltes d’equip d’un Vilanova que, malgrat no haver anat per darrera en el marcador fins aquest minut 38, i tenir avantatges de fins a dos gols, es quedava sense final.

La final, un espectacle

La final no ha decebut. El CP Voltregà ha començat dominador i ha disposat de més ocasions, però ha estat el Cerdanyola qui ha colpejat primer, quan Mònica Piosa – escollida millor jugadora d’aquesta edició-, ha enviat una canonada a l’escaire de la porteria de la Laia Vives. La mateixa Mònica ha pogut ampliar l’avantatge poc després, però ha fallat el penal amb el que el seu equip s’ha vist afavorit.

Ha estat l’Anna Casarramona la que ha fet l’empat a un gol en una jugada en la que després de desbordar la seva marcadora ha fet el seu habitual xut creuat ha aconseguit batre una Laia Salicrú que avui també ha estat esplèndida. Al descans s’ha arribat però amb la victòria parcial del Cerdanyola, ja que un altre cop Daniela no fallaria un nou penal per establir el 2-1 provisional. Havia estat una bona primera part, però el millor estava per venir.

La segona part ha estat de gran intensitat, emoció, bon joc i nervis, molts nervis. Primer ha estat Mònica Piosa qui feia el 3-1 amb un altre gran xut, però el Voltregà no s’ha donat pas per vençut, és clar, i Carla Giudici s’ha posat l’equip a l’esquena i, en els seus millors minuts, ha assistit la Motxa Barcelò per què aquesta retallés distàncies. Però Daniela Guerrero -màxima golejadora del campionat al transformar 5 gols, dos penals i tres faltes directes- tampoc perdonaria una nova falta directa i feia un 4-2 que posava les coses molt coll amunt a les de Voltregà.

 

Però de seguida, Carla Giudici tornava a donar mostres de la seva enorme qualitat i feia el 4-3, al robar una bola a mitja pista i transformar sola davant la Laia, i l’empat al tornar a marcar en recollir un rebot després d’un penal que ella mateixa havia llençat.

Tot això, del 3-1 de la Mònica Piosa al 4-4 de la Carla Giudici, havia passat en 11 minuts, els que van del 22 al 33. Quedaven doncs 7 intensos minuts per decidir qui seria el campió.

Ha estat primer el Voltregà ha tingut la seva opció, però la Laia Salicrú -com costa anomenar una portera  millor jugadora d’una competició ! - ha aturat el llançament de falta directa de la Carla Giudici. Ha estat a l’últim minut, per arrodonir aquesta sèrie de tres partits èpics, quan un cop més Mònica Piosa ha desfermat l’eufòria a Cerdanyola al fer un gol que valia una Copa de la Reina, al rematar una bola que Adriana Gutiérrez havia enviat prèviament al pal.

Al marge de la victòria del Cerdanyola CH, tercer equip català que guanya la Copa de la Reina que fins ara sempre s’ha quedat a Catalunya, i el bon joc i emocions viscudes en els tres partits, destacar la qualitat de les jugadores participants que, per no deixant-se cap, no mencionarem, però si a quatre de les millors porteres del món, Laia Salicrú, Laia Vives, Cristina Klein i Cate Ortega. Destacar les exhibicions de les argentines Daniela Guerrero i Luciana Agudo en els llançaments de faltes directes, i de la Laia Salicrú a l’hora d’aturar les de les rivals. També la presència de públic i el bon ambient a la graderia. Per qui escriu, també mereix apuntar-se la qualitat de l’arbitratge encara que, com no pot ser d’una altra manera, entenem que no hagi satisfet tothom.

Finalment, valorar l’èxit de l’organització correspon a d’altres -per ser part implicada-, però celebrar que tot s’ha desenvolupat amb correcció i puntualitat, sense errors apreciables i, com a participant en aquesta organització, agrair als companys voluntaris, empleats, clubs, premsa, participants -jugadors, tècnics, delegats i àrbitres- a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a les federacions i els seus membres, als esponsors i, com no, al públic, el seu esforç i col•laboració perquè aquesta 5ª edició de la Copa de SM la Reina hagi estat un èxit.

Felicitats al Cerdanyola CH per la consecucio del títol !