Podem qualificar el partit, com a mínim, d'extrany. A diferència del partit de semifinals d'ahir dissabte contra el CHP Bigues i Riells, les noies del Patí s'han mostrat avui clarament superiors a un rival que ha basat el seu joc en una defensa zonal en rombe i a sortir al contraatac, solució que tampoc els ha resultat massa eficaç, vistes les oportunitats d'unes i d'altres. Malgrat tot, el resultat final ha estat favorable a les noies del Patí pel mateix nombre de gols que ahir, en un partit molt més igualat.
L'Sferic de Terrassa fins i tot s'ha avançat en el marcador en els primers minuts d'un joc un pel embolicat en aquests primers moments en els que les vilanovines intentaven trencar la defensa zonal del rival amb massa ansietat. Un xut creuat ha quedat entre el pal i el patí de la Maria Alba i l'àrbitre, des del centre de la pista, ha donat un gol que ni les nostres jugadores ni ningú en tot al pavelló, posteriorment, ens ha dit veure dintre. En aquests casos, res a dir, però ens agrada allò que fan la majoria d'àrbitres d'anar corren cap la porteria per veure on és la bola...
Però les vilanovines s'han refet amb rapidesa i, malgrat cert nerviosisme, han anat assegurant el seu joc i, sense fer un gran partit, han anat creant situacions de perill i controlant el joc amb més seguretat, fins que la Mercè Guerra ha fet un primer gol que donava certa pausa.
Però avui no era una tarda afortunada. En una contra de l'Sferic, un xut ras llunyà tocava en algún lloc, una jugadora rival ensopegava i queia per dins de l'àrea, i la bola sortia rebotada cap a munt superant la portera vilanovina que esperava la bola per baix. En aquest punt les vilanovines han apretat els dents i han anat de debó pel partit. La infalible Maria Córdoba feia l'empat des del punt de penal i, de seguida, la Maria Leal posava per davant les vilanovines. La mateixa Maria Córdoba feia el 4-2 abans d'arribar al descans. La malestrugança semblava haver finalitzat, però encara en quedava més per la segona meitat.
A la represa el partit s'ha convertit en un monòleg vilanoví que ha mogut i mogut la bola, però sense la velocitat i, sobre tot, sense la contundència en el remat necessària per anar-se definitivament en el marcador. Ocasions hi han hagut, moltes, algunes ben resoltes, però quasi sempre han ensopegat amb la bona actuació de la portera rival o els pals, tres. Tot això farcit d'alguna contra de les ràpides jugadores terrassenques, però sense massa profunditat.
La Maria Córdoba feia el seu trecer gol de la tarda i, amb el 5-2, semblava deixar el partit sentenciat. Però el desenllaç no ha estat tot lo plàcid que el joc fins aleshores feia pensar. Les egarenques no s'han rendit, sobre tot després de que un xut a mitja alçada sense perill fos introduit a la porteria vilanovina per la Mercè Guerra que el desviava en el seu intent d'interceptar-lo.
El 5-3 i la proximitat de les 10 faltes al compte del CP Vilanova donava ales a les rivals i generava nervis en les nostres que no aconseguien anarse'n en el marcador malgrat disposar de molta més possessió i moltes arribades. En els darrers cinc minuts les vilanovines han intentat controlar la bola i no concedir oportunitats a les rivals que, malgrat tot, han disposat de d'algunes ocasions que han portat la inquietut a les seves files. Però ni el gol ni la desena falta han arribat i les vilanovines s'han proclamat campiones d'aquesta edició de la Copa de la LLiga que, aquest any, s'ha jugat abans de començar la temporada regular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada