Foto : RFEPQuinze anys després, Espanya es va proclamar Campiona d’Europa Sènior Femení en vèncer ahir a la nit l’equip amfitrió, França, una selecció que havia preparat a consciència l’esdeveniment i que va fer el seu millor campionat dels últims anys.
El partit es va desenvolupar segurament tal i com ho havia previst el seleccionador nacional ja que, d’alguna manera, recorda el matx de semifinals que va enfrontar Espanya i Argentina a l’últim mundial de Japó. Espanya va afrontar el partit amb un plantejament molt seriós – com ha estat habitual en aquest europeu- sense concessions defensives i sense deixar-se sorprendre al contraatac. D’aquesta manera, Espanya va cedir la iniciativa al rival i França, esperonada per els resultats anteriors i amb el públic al seu costat, va sortir “a morir”, desgastant-se poc a poc física i mentalment, i estavellant-se un i altre cop contra una Laia Vives sensacional una vegada més. Les oportunitats d’Espanya també hi van ser, sense concretar-se, però a diferència del partit amb Argentina, aquest cop França no va marcar i la primera part va finalitzar amb el mateix 0-0 amb que s’havia iniciat el partit.
A la segona part el guió deia que s’havia de continuar amb la mateixa concentració defensiva i aprofitar alguna de les ocasions que es presentessin. Espanya te jugadores de primeríssim nivell, d’aquelles que no fallen en aquests esdeveniments, de les que no acusen la pressió i estan acostumades a manegar-se en aquestes situacions de gran tensió. Natasha Lee és un clar exemple i, al minut 25 aconseguia batre Angela Rodríguez en un llançament de penal. En aquest punt, tota la desesperació estava de la banda de França i el guió deia que era el moment de no deixar-se sorprendre i de rematar la feina. Quatre minuts van fer falta per que Lee finalitzés una jugada d’estratègia, en un llançament a bola aturada on va saber trobar l’espai per rematar i situar un 2-0 que posava les coses coll avall. Sis minuts més tard, del que es tractava era d’aprofitar l’urgència de les franceses i agafar-les per sorpresa en una contra, cosa que van fer Carla Giudici i “Motxa” Barceló, amb definició d’aquesta última.
3-0 al final del partit i un Campionat d’Europa que sap a glòria, després de tant de temps.
La propera setmana comença un altre esdeveniment que promet fortes emocions, una OK Liga Femenina de gran nivell en la que el CP Voltregà de Vives, Lee, Giudici, Barceló, Casarramona, Dorca & Cía. és el gran favorit...però no l'únic.
El partit es va desenvolupar segurament tal i com ho havia previst el seleccionador nacional ja que, d’alguna manera, recorda el matx de semifinals que va enfrontar Espanya i Argentina a l’últim mundial de Japó. Espanya va afrontar el partit amb un plantejament molt seriós – com ha estat habitual en aquest europeu- sense concessions defensives i sense deixar-se sorprendre al contraatac. D’aquesta manera, Espanya va cedir la iniciativa al rival i França, esperonada per els resultats anteriors i amb el públic al seu costat, va sortir “a morir”, desgastant-se poc a poc física i mentalment, i estavellant-se un i altre cop contra una Laia Vives sensacional una vegada més. Les oportunitats d’Espanya també hi van ser, sense concretar-se, però a diferència del partit amb Argentina, aquest cop França no va marcar i la primera part va finalitzar amb el mateix 0-0 amb que s’havia iniciat el partit.
A la segona part el guió deia que s’havia de continuar amb la mateixa concentració defensiva i aprofitar alguna de les ocasions que es presentessin. Espanya te jugadores de primeríssim nivell, d’aquelles que no fallen en aquests esdeveniments, de les que no acusen la pressió i estan acostumades a manegar-se en aquestes situacions de gran tensió. Natasha Lee és un clar exemple i, al minut 25 aconseguia batre Angela Rodríguez en un llançament de penal. En aquest punt, tota la desesperació estava de la banda de França i el guió deia que era el moment de no deixar-se sorprendre i de rematar la feina. Quatre minuts van fer falta per que Lee finalitzés una jugada d’estratègia, en un llançament a bola aturada on va saber trobar l’espai per rematar i situar un 2-0 que posava les coses coll avall. Sis minuts més tard, del que es tractava era d’aprofitar l’urgència de les franceses i agafar-les per sorpresa en una contra, cosa que van fer Carla Giudici i “Motxa” Barceló, amb definició d’aquesta última.
3-0 al final del partit i un Campionat d’Europa que sap a glòria, després de tant de temps.
La propera setmana comença un altre esdeveniment que promet fortes emocions, una OK Liga Femenina de gran nivell en la que el CP Voltregà de Vives, Lee, Giudici, Barceló, Casarramona, Dorca & Cía. és el gran favorit...però no l'únic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada