El CHP Bigues i Riells ens guanya la final

Somriures malgrat tot...després de molts plors

Les noies CHP Bigues i Riells s’han proclamat campiones de Catalunya en vèncer a la final per 3-2 el CP Vilanova, en un partit intens i força espectacular, entre els dos millors equips de la categoria, tal com han anat les coses a la lliga regular i tal com havia quedat patent en els partits anteriors de les respectives lliguetes classificatòries.

Procurant fer una crònica el més imparcial possible, el que no és fàcil des de la visió d’un afeccionat del CP Vilanova, podríem resumir que petits detalls van decidir un partit equilibrat i lluitat fins el darrer segon, en la que un Bigues i Riells molt sòlid, més conjuntat i millor posicionat a la pista, i amb la porteria coberta per una jugadora amb molta més experiència que les nostres benjamins, malgrat que ambdues van fer un bon campionat i una bona final, - el Vilanova ha estat l'equip menys golejat del campionat- es va enfrontar a un CP Vilanova amb un joc més viu, més dinàmic i més directe, que va imposar el ritme del partit i que va tenir més ocasions.

En els partits de semifinals el CP Vilanova va tenir més problemes que els previstos per superar un bon CP Voltregà, sisè a la classificació de la lliga regular i equip que va conquerir finalment la tercera plaça al campionat, defensant amb molt orgull una samarreta emblemàtica.

 Les verd i blanques van dominar el partit amb claredat, però el CP Voltregà es va mostrar sòlid en defensa i a la porteria, i eficaç en les poques ocasions que va disposar. Va costar trencar la igualtat en el marcador, que a la mitja part senyalava un 2-1 favorable al Patí, que no va poder encarrilar aquesta semifinal fins a la represa quan es va situar ja amb un clar 4-1. El CP Voltregà va poder reduir la diferència amb un gol de falta directa, deixant el marcador final 4-2.

El Bigues i Riells va tenir una semifinal més plàcida contra les amfitriones, molt lluitadores però, en la seva majoria,  amb clara desavantatge física per l’edat, i va superar-les amb un contundent 3-8.

La final, un gran partit.

El partit que decidiria el campió va començar puntualment – bé l’organització del C Vilassar Hoquei – amb les graderies plenes i dos conjunts igualats que prometien bon joc i emocions. El partit no va defraudar.

El CP Vilanova va sortir a la pista llençat i en els primer dos minuts, Mercè Guerra va fer tres xuts exteriors que no van trobar l’objectiu. Al minut 2, el CP Vilanova es posava per davant amb un contraatac finalitzat amb contundència per la Pati Miret després d’una passada de la Mercè Guerra al segon pal.

Ràpidament, el Bigues i Riells aconseguia empatar l’encontre amb un bona jugada de la Clàudia Argemí. El Vilanova dominava el ritme del partit, sense generar ocasions claríssimes, però sense concedir tampoc arribades a les verd i negres, fins que al minut 13, la Pati Miret robava una bola al mig camp sobre la sortida del Bigues, i feia una diagonal per acabar amb una passada al centre de l’àrea que una jugadora del Bigues, amb la intenció d’interceptar, introduïa a la seva pròpia porteria.

A la represa, el Vilanova, cada vegada amb més símptomes de fatiga, tenia l’oportunitat d’eixamplar la diferència al marcador, però era el Bigues qui marcava amb un xut ras i col•locat. Amb ocasions en ambdues porteries i amb joc més equilibrat que a la primera part, la sensació era que el gol que decidís el campió podia arribar per part de qualsevol banda. A més, en aquest moment, el Bigues i Riells tenia 9 faltes en el seu caseller – que va mantenir 9 minuts – i el Vilanova 3.

A manca de poc més de 3 minuts, una internada de la Marta Borràs suposava el 3-2 pel Bigues. A la desesperada, el Vilanova cremava les últimes forces amb més cor que cap, però s’estavellava una i altra vegada en la sòlida defensa i la portera del Bigues, sense que l’àrbitre assenyalés una desena falta que, creiem, va tardar massa en arribar, sense voler buscar excuses.

A manca de 13 segons, l’àrbitre si assenyalava falta en una internada de la Mercè Guerra, el que donava al Patí l’oportunitat d’establir l’empat. La Mercè no va defugir la responsabilitat. Creiem que l’empat hauria fet justícia al que s’havia vist fins el moment i una pròrroga amb gol d’or, el colofó a l’emoció i la igualtat mostrada fins el moment. Però no va poder ser.

El llançament de la Mercè ( foto ) anava al pal i el Bigues es proclamava campió de Catalunya.

Just vencedor doncs el CHP Bigues i Riells, al que felicitem per la victòria i el títol aconseguit, així com a la seva afició, animosa i correcte amb el rival.

El Club Olesa Patí guanya la Copa Federació

Molt disputada també va resultar la Copa Federació, en la que un Club Olesa Patí que partia com a indiscutible favorit va fer bons els pronòstics i va imposar-se a tots el rivals, potser amb més problemes dels que es podia pensar amb la classificació de la lliga regular tancada.

Subcampió va resultar el Reus Deportiu, al perdre la final que les va enfrontar a les jugadores de l’Olesa per 9-4.

El HC Castellar completava el podi, després de derrotar el Sather Blanes per 5-2 a el partit pel 3er i 4art lloc.