Bones sensacions i just empat

Foto : Xavier Rondón

Dissabte, després de que l’equip masculí es desfés amb comoditat del CP Tenerife, havia entre els seguidors habituals de l’equip femení certa expectació per calibrar la competitivitat de la renovada formació en aquest primer partit de la temporada 2010-2011.

Les Casernes, amb una de les millors entrades que hem vist mai en un partit femení i televisió en directe, - una mostra impressionant de suport de Canal Blau – eren testimonis del debut de les verd i blanques contra un dels millors rivals que podrien tenir, si no el millor, el CP Voltregà amb totes les seves reconegudes estrelles.

El partit no va decebre. Bon joc, emoció, ocasions en ambdues porteries i alternança en el domini del partit i, el millor per l’afició local, la constatació de que tenim un equip amb joventut i qualitat.

Va sorprendre el nou tècnic, en Xavi Mestres, amb el cinc inicial: Cate Ortega a la porteria, Berta Tarrida, Ester Nadal, Maria Figuerola i Mercè Guerra, que amb 14 anys es va doctorar “cum laude” dissabte a les Casernes, jugant d’inici i pràcticament aguantant a la pista tot el partit en una actuació memorable per una jugadora de la seva edat, contra una de les millors formacions del món.

Però la, a partir d’ara, Sra. Mercè, no estava sola, ni molt menys. Les Casernes va tornar a veure a la millor Cate Ortega, amb dues intervencions fabuloses en dos moments claus, -una amb la cama i l’altre amb el casc-, una reinventada Ester Nadal, amb molt més protagonisme en el joc que l’anterior temporada i en un molt bon estat de forma, una Berta Tarrida com sempre, immaculada, impecable, una Maria Figuerola controladora i solvent en defensa i una Clàudia Miret que, malgrat ocupar banqueta d’inici, quan va entrar en joc, de seguida, va posar el toc màgic que només una jugadora amb la seva classe és capaç de fer. I a la banqueta, amb la segona portera, la Celsa López,  encara van quedar la Pati Miret i la Maria Córdoba, dues jugadores que, amb 13 anys, esperen tenir la seva oportunitat. Tot l’equip va semblar confabular-se per aportar el millor de si mateix després de la marxa de la Pía Sarmiento i, desbordant solidaritat, va disputar la victòria de tu a tu al CP Voltregà. No va poder ser, però els comentaris de l’afició local després del partit eren unànimes, amb un somriure de satisfacció als llavis: “quina llàstima, podríem haver guanyat ! ”.

El partit va començar amb la sensació de que les verd i blanques estaven un pel impressionades. Pel rival, per l’ambient, la televisió...poc a poc es van anar alliberant de la pressió i l’equip va anar creixent, consolidant-se, plantant cara.

No va ser prou ràpid, ja que al minut 5 Motxa Barceló feia el primer gol del partit en una bona combinació en una contra. Va planejar per les Casernes la sensació de que poc a poc, el Voltregà aniria ampliant l’avantatja fruit d’un joc més consistent, més madur. Allò que passa quan un equip juga de tu a tu a un altre que és superior...però no, no va ser així ni de bon tros.

El CP Voltregà va tenir més arribades i va marcar el ritme de la primera part, si, però una Cate Ortega molt segura va avortar totes les ocasions osonenques i també les ocasions van sovintejar la porteria de la Laia Vives. Això va fer que la sensació al finalitzar els primers 20 minuts fos optimista i esperançadora. L’equip no només aguantava, jugava bé, tenia possessió i generava perill.

A la represa, el CP Vilanova va anar equilibrant la balança i guanyat confiança. Les 7 faltes al marcador visitant feien pensar que les vilanovines disposarien tard o d’hora també d’una falta directa. El joc era viu i amb alternatives quan Ester Nadal va aconseguir equilibrar el marcador quan va resoldre per baix en una mitja volta dins l’àrea, al minut 25.

Mancaven 15 minuts i el Voltregà ho va intentar i van arribar les dues aturades magistrals de Cate Ortega, fet que va donar més ales encara a les vilanovines que van creure en la victòria i van anar pel partit. Domini i ocasions vilanovines en una darrera fase en la que, creiem, va ser del tot local i en la que la sensació de la grada era que el gol de la victòria era mes a prop de Vilanova que de Sant Hipòlit.

 Empat final malgrat tot, sense que cap d’ambdós equips arribés a la desena falta d’equip. El CP Voltregà va gestionar l’assumpte amb mestria i només va fer dues faltes en els segons vint minuts, per quedar amb 9, a una falta de que la Berta Tarrida – probablement, segons diuen les estadístiques -, tingués l’oportunitat de donar la victòria a les vilanovines. O al menys així ho va veure el col•legiat, que va gaudir d’un partit plàcid amb dos equips que van jugar a hoquei amb exquisida esportivitat. Pensem que justes taules al final, però, pels mèrits d’unes i altres.

La resta de resultats de la jornada fan pensar que aquesta edició de l’Ok Lliga femenina encara serà més apassionant que l’anterior. Les diferències semblen haver-se reduït i qualsevol equip pot ser un dur rival. El Biesca Gijón guanyava per la mínima a Igualada, 2 a 3, i l’Sferic quasi dona un ensurt a l’Arenys de Munt al aconseguir el mateix resultat, però favorable a les de casa, que van poder decantar el marcador al seu favor amb un gol de la Letícia Corrales quan mancaven poc més de tres minuts per finalitzar l’encontre.