Victòria per la mínima en un partit embogit

Foto: Xavier Rondón

Ahir dijous, a dos quarts de deu de la nit, CP Vilanova i Cerdanyola CH van disputar el partit ajornat corresponent a al 2ª Jornada de l’Ok Lliga Femenina. Les Casernes acollia el partit contra el vigent campió en una nit gèlida amb el termòmetre per sota dels 10 graus i amb un centenar d’espectadors, sent generós. Això si, un centenar d’espectadors selectes i entesos, sibarites de l’hoquei, afeccionats de debò que van gaudir d’un partit emocionant i dinàmic, mancat però del bon joc que l’equip ens havia ofert en ocasions anteriors.

Ahir a les Casernes les jugadores d’ambdós equips van jugar amb la salut cardíaca dels seus respectius entrenadors i van convertir el gèlid terreny de joc en un microones, amb contínues anades i vingudes, pèrdues de bola perilloses, passades lluny del seu teòric destinatari, gols en pròpia porta, problemes físics inoportuns, faltes directes fallades i, això si, un gol de traca i mocador, el de la victòria del CP Vilanova de la Mercè Guerra.

L’encontre va començar puntualment amb el CP Vilanova lluint la nova i elegant segona equipació, de color “quasi negre” i amb la solució a l’incògnita que va planejar tota la setmana: Cate Ortega ocupava la porteria malgrat arrossegar molèsties físiques. Completaven l’equip inicial Mercè Guerra, Berta Tarrida, Clàudia Miret i Maria Figuerola.

Després d’uns minuts de tempteig sense que cap dels dos equips es fes clarament amb la iniciativa del partit, un xut ras i llunyà sense perill de la Vanessa Daribo, es convertia en gol després de que la Mercè Guerra l’enverinés involuntàriament - en la seva intenció d’interceptar-, al posar l’estic malament i fent que la bola s’elevés per sobre d’una Cate Ortega ben col•locada per aturar-la per baix. Però el partit ja començava a donar mostres de descontrol quan, només uns segons mes tard, dintre del mateix minut, una errada defensiva de les vallesanes propiciava que la Berta i la Clàudia trenessin una jugada dins l’àrea i que aquest última convertís un remat franc en l’empat vilanoví.

El Cerdanyola CH empenyia conduit per l’Adriana Gutiérrez i la Iolanda Font, sense que cap dels dos equips generés massa problemes a les porteres rivals, quan Iolanda Font,al minut 7, feia una jugada individual que finalitzava amb un xut aturat per al Cate, però que l’oportuna Vanessa Daribo enviava la xarxa al aprofitar un desafortunat rebot.

Les vilanovines es veien un altre cop amb el repte de remuntar el resultat advers e iniciaven una fase del joc en el que es van mostrar superiors, ajudades per la rotació obligada d la banqueta rival per problemes físics, primer de la Vanessa i posteriorment de la Iolanda Font. Malgrat el domini vilanoví, el Cerdanyola no renunciava a l’atac i les conduccions de l’Adriana sempre generaven inquietud a la graderia. Es disputava l’últim minut quan Clàudia Miret feia una bona jugada, es desfeia de la seva marca i cedia dins l’àrea a l’Ester Nadal que no perdonava. D’aquesta manera s’arribava al descans amb la igualtat a 2 gols al marcador i amb la impressió de que cap dels dos equips s’havia trobat bé avui a la pista.

A la represa el CP Vilanova va semblar que podria fer-se ràpidament amb el partit, quan al minut 2 va arribar la jugada de la nit. Mercè Guerra, totalment integrada en el joc de l’equip, va inaugurar el seu compte golejador aquesta temporada amb un gol de bandera, que va recordar un que va marcar la Berta Tarrida a l’europeu sub 19 de Mealhada l’any passat.

La mateixa Berta, va encarar dues jugadores rivals en la perpendicular a la porteria de la Laia Salicrú i va elevar la bola entre les dues. La Mercè Guerra, sola al punt de penal de l’àrea rival i d’esquena, l’empalà sense deixar-la caure, a mitja alçada, amb un moviment rotatiu de tot el cos. Tal com escriu l’Eduard Calabria al seu espai http://garraf.tv/parlemdelvilanova/ quan descriu la Mercè “...un talent en potencia a punt d´explotar,que amb pocs quilograms però gran talent, ha anotat un golàs a la segona part”. A punt d’explotar !, tant de bó que tot el que estem veient ara d’aquesta jugadora sigui en un estat previ al de la seva “explosió”.

El partit continuà en la seva tònica desgavellada, amb un Cerdanyola debilitat pels problemes físics de la Iolanda Font que, per tranquil•litat local, havia de visitar la banqueta en diverses ocasions fruit del dolor que li ocasionava un cop patit a la primera meitat. Al minut 12 el Cerdanyola disposava d’una bona ocasió per empatar l’encontre al llençar una falta directa fruit de la desena falta de l’equip vilanoví. L’Adriana Gutiérrez esgotava els 5 segons sense llençar, ben aguantada per la Cate Ortega i desaprofitava l’ocasió. Tornava la Ioli a la pista malgrat els dolors i el Cerdanyola disposarien de les millors ocasions de l’encontre, però apareixia Cate Ortega amb seguretat per impedir la igualada.

I així s’arribava a un últim minut que certificava l’infart. A manca de 47 segons pel final, encara es va poder passar al 4-2 o al 3-3. Laia Salicrú aturava a Berta Tarrida les dues rematades de la falta directa assenyalada per la desena falta del rival, Cate Ortega dues rematades a boca de canó a la desesperada del Cerdanyola, Laia Salicrú el contraatac, Cate Ortega la tornada de l’Adriana, fins que el crono es va esgotar.... afortunadament per les vilanovines.

El públic de les Casernes – alleugerit- va acomiadar al Cerdanyola amb una ovació, al reconèixer la l’esforç i l’oposició mostrada fins el darrer segon. Destacar els aplaudiments que va rebre en aquesta ocasió la Iolanda Font de part dels seguidors vilanovins, per la seva qualitat i joc intens, malgrat les molèsties físiques i, de ben segur, pel record del paper que va tenir aquesta jugadora en el darrer mundial.

El proper dissabte el Vigo Stick HC visita les casernes per disputar el partit avançat a la 8ª Jornada. Tot just finalitzi l’encontre del primer equip masculí, a les 20:00 hores, les noies del Patí tindran l’ocasió de demostrar al públic que romangui a les Casernes que el principal valor d’aquest equip és el gran joc de conjunt que són capaces de desenvolupar i, potser, qui ho sap, tindrem l’oportunitat de presenciar el debut d’alguna de les joies de la pedrera que encara no s’han estrenat en aquesta competició.