CP Vilanova -3
Biesca Gijón HC -3
Avui diumenge el CP Vilanova ha deixat escapar una merescuda victòria que tenia a la butxaca, contra el Biesca Gijón HC, un rival directe per ocupar els llocs d’honor de la classificació final.
No es pot negar que l’equip ho ha donat tot i que ha dominat al vigent campió d’Europa, que a manca de dos minuts pel final de l’encontre perdia 3-1 i que ha tingut la sort del campions. Sort que s’ha de buscar, això si, ja que el Biesca és un equip tremendament sòlid, amb jugadores experimentades i de qualitat, en el que no només destaquen les seves figures, les perillosíssimes Luchi Agudo i Marta Soler, sinó també la seva portera, l’internacional alemanya Cristina Klein, la Bàrbara García, l’Ainhoa, la Sara, la Maria, la Sílvia, totes, conformen un equip que no s’ha rendit malgrat el resultat desfavorable i que ha cregut en l’empat fins el final.
El partit ha començat de manera molt diferent al d’ahir a Voltregà. Un ritme trepidant en ambdós equips, molta concentració i velocitat. El Vilanova ha anat imposant el ritme poc a poc i tots dos equips han tingut ocasions, ben aturades per les respectives porteres. Quan millor jugava l’equip vilanoví, Bàrbara García ha sabut finalitzar un bon contraatac de Mata Soler per avançar l’equip visitant en el marcador i tornar a posar les coses difícils a les noies de Carlos Figueroa. Amb l’avantatja al marcador, el Biesca ha continuat defensant bé i el Vilanova s’ha llançat com ahir a Voltregà a un atac que ha donat el seus fruits al minut 19, quan Berta Tarrida assistia –un cop més- a Pía Sarmiento que feia l’empat.
La represa ha mostrat un Vilanova dominador i un Biesca ben situat en defensa que esperava tenir l’oportunitat al contraatac. Al minut 4, Pía Sarmiento ha disposat de l’oportunitat d’avançar el Vilanova, en una pena màxima assenyalada per l’àrbitre, el Sr, López Expósito, però la bola ha anat a la base del pal i després ha quedat sota el cos de la Cristina Klein. El públic ha reclamat gol, però ni l’àrbitre, que estava situat a l’altre costat de la jugada, ni nosaltres, ho hem vist.
Els dos equips han tingut oportunitats, el Vilanova fruit del seu domini i bon joc, i el Biesca de perillosos contraatacs on majoritàriament era protagonista una jugadora que crea cert pànic per la seva imprevisió, Luchi Agudo. Però al minut 13, Berta Tarrida posava el partit de cara al executar amb l’habitual mestria la falta directa fruit de les 10 faltes d’equip del Biesca i , quatre minuts més tard, amb un Biesca ja més obert, Clàudia Miret feia un remat dels que diferencien una gran jugadora d’una bona jugadora, al finalitzar una contra de Pía Sarmiento.
A manca de tres minuts, després d’una molt bona feina de les vilanovines, el partit semblava decidit i, de debò, feia justícia al sacrifici i al joc desenvolupat durant tot el cap de setmana. Però el Biesca, no ho oblidem, és un equip campió, amb jugadores campiones. No ha defallit i, al minut 17’53, Luchi Agudo no ha perdonat la falta directa amb la que el Vilanova era penalitzat al cometre la desena falta d’equip.
Calia aguantar dos minutets, per recollir el premi al gran esforç, però no ha estat possible. A manca de 53 segons, Luchi Agudo ha tallat una passada al mig camp i ha servit cap a Marta Soler que ha entrat per la diagonal i ha afusellat la Caterina amb un tret inapel•lable a l’escaire per establir un empat, el quart del Biesca, invicte en aquesta primera volta, que, malgrat ha sabut a poc, no és pas un mal resultat, tal com estan les coses a la classificació.
A manca d’un únic partit per finalitzar la primera volta –duríssim contra l’Arenys de Munt- i tenir el merescut descans del Carnaval abans d’afrontar una apassionant Copa de la Reina com a locals, el CP Vilanova ha cedit 8 punts, els mateixos que el Biesca, dos més que el Voltregà i tres més que el Cerdanyola, i encapçala però aquesta classificació virtual amb un partit més, amb els mateixos punts que les verd i blanques però millor diferència de gols global.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada