L’Alcorcón esgarrapa un punt de les Casernes

CP Vilanova  -2

CP Alcorcón  -2

Ahir dissabte es va disputar el partit avançat a la 22ª jornada de l’Ok Lliga femenina que va enfrontar el CP Vilanova i el CP Alcorcón, i que es va saldar amb un empat a 2 que sap a poc, per tal com es va desenvolupar el partit. Amb les càmeres de Canal Blau i uns 150 espectadors, pocs si tenim en compte l’hora, el rival, i que tres quarts d’hora abans havíem gaudit d’un espectacular derbi contra el CP Vilafranca amb el Pavelló força ple.

Tal com va passar a la pista de l’equip madrileny en el partit d’anada, el CP Vilanova va imposar el ritme i va ser dominador del partit, ja a la primera part, en la que el rival ens va agradar més que a la segona. No podem dir que l’Alcorcón fos ahir un rival gaire incòmode per les vilanovines, pel que fa a la tinença de la bola ni al perill que va generar en el còmput del partit. Amb una defensa individual, però endarrerida, deixava jugar i basava la seva estratègia al contraatac, i en els xuts llunyans de la colombiana Carolina Escobar. En l’apartat en que si es va mostrar incòmode, molt incòmode, va ser a l’hora de concedir espais a les nostres davanteres per rematar dins l’àrea, sobre tot pel segon remat. I és que, quan l’Alcorcón juga tancat, és un equip al que costa fer gols, més si la seva portera està tant encertada com ahir Laura Hernández, i la sort no acompanya.

Amb aquesta dinàmica de domini vilanoví va arribar el primer gol al minut 6, al assistir Berta Tarrida dins l’àrea a una Ester Nadal que va trobar un dels pocs espais que l’equip madrileny va concedir, per engaltar una rematada imparable. Malgrat el domini, l’Alcorcón és un equip del que no ten pots refiar mai, que aprofita al màxim les seves arribades i que, si no et pot fer gols amb xuts llunyans, sempre te el recurs d’una Claire Currey que se les sap totes. Al minut 17, amb la inestimable col•laboració de la defensa vilanovina, aquesta jugadora va convertir en gol una jugada sense perill, circulant sola per darrera la porteria i trobant la perpendicular de Cate Ortega, dins l’àrea, sense que cap jugadora verd i blanca fixés la marca ni li sortís al pas. El seu xut franc no va sortir massa bé, però un rebot el va fer entrar a la porteria.

La represa va començar amb l’esglai de no veure la Cate Ortega en pista, que es va trobar indisposada al vestidor i no va poder sortir en aquesta segona part. La recent incorporada Sofia Griñán, que només havia disputat una plàcida segona part contra el Stª Maria del Pilar amb el resultat molt favorable, va ocupar el seu lloc a la porteria per afrontar 20 minuts contra un dels equips punters de la competició, i amb un empat al marcador. Va estar molt bé la Sofia, malgrat que tampoc podem dir que l’Alcorcón la sotmetés a una gran pressió, però va reeixir en totes les seves actuacions mostrant seguretat i decisió, i va encaixar un únic gol en un xut creuat en el que ben poc podia fer.

Amb el plus de responsabilitat que suposava no comptar amb la presència de la Cate a la porteria, les vilanovines van sortir amb més concentració a la pista i van disposar d’un seguit d’oportunitats que la portera Laura Hernández, sens dubte la millor del partit, aturava de totes les maneres possibles. Fins que al minut 10, Pía Sarmiento aconseguia col•locar una bola pel ben mig de la defensa madrilenya i Berta Tarrida rematar-la a gol sense oposició. Però ben poc va durar l’alegria ja que, un minut després, Marina Rodríguez finalitzava una entrada en diagonal amb un xut a l’escaire i establia un cop més l’empat. A la Laura Hernández se li tornava a girar feina, ja que les vilanovines tornaven a posar setge, sense èxit, a la seva porteria. Aquest cop no es tenia ni el recurs de la falta directa, ja que el partit s’estava desenvolupant sense faltes i estava clar que cap dels dos equips arribaria a les 10. Però, al minut 15, va ser una protesta de la colombiana Carolina Escobar la que va posar el partit en franquícia per les vilanovines, al costar-li la blava. Falta directa de les que Berta Tarrida no acostuma a fallar i, en el pitjor dels casos, dos minuts de superioritat. Però aquest cop la bola de la Berta va anar al pal, i els dos minuts de superioritat, jugats amb un xic d'angoixa i amb les forces justes, no es van poder aprofitar.

Els últims minuts van servir perquè la Laura Hernández acabés d’exprimir-se i les vilanovines de desesperar-se. Al final 2-2 i un puntet que, juntament amb els tres aconseguits avui, situen el Vilanova en el segon lloc de totes les classificacions.