diumenge, 3 de gener del 2010

El Femení Base del Patí s’imposa al Torneig de les 4 Copes de Voltregà



Ahir dissabte l’equip “petit” del CP Vilanova, quasi al complert d’efectius, va tenir una destacada participació al Torneig de les 4 Copes organitzat pel CP Voltregà, al imposar-se a la final a l’equip amfitrió, per 7 gols a 1.

Gran iniciativa la del CP Voltregà al organitzar un dels pocs tornejos que se celebren d’aquesta categoria que, com es va veure ahir, desborden d’alegria, il•lusió i esportivitat. Organització impecable, puntualitat, bona afluència de públic i un molt bon partit, el que va enfrontar el CP Voltregà amb la selecció catalana, van posar la rúbrica a una jornada inoblidable per les més petites, només entelada per la possible lesió de la Laia Vives, la portera del CP Voltregà, que va haver de retirar-se al prendre mal en una acció fortuïta. Però anem a pams.


El Torneig de base va enfrontar 7 equips repartits en dos grups. Al grup 1, el HC Castellet va superar tots el seus rivals amb claredat, en vèncer al Mataró -un equip particularment admirable, amb nenes molt petites amb les que està fent una gran tasca de formació-, el Reus Deportiu, i el Booling HC d’Oviedo. El Vilanova iniciava l’any enfrontant-se al CE Olesa Patí -que prèviament havia empatat a 3 amb el Voltregà-, reeditant doncs el darrer partit de l’any 2009. Les vilanovines s’imposaven per 5-1 i deixaven a les verd i negres pendents de classificació per semifinals, del resultat del darrer partit del grup, el que havia d’enfrontar el CP Vilanova amb el CP Voltregà. En aquest partit, les verd i blanques s’imposaven per tres gols de diferència, 2-5, i l’equip classificat era doncs el Voltregà, que s’hauria d’enfrontar a la tarda a l’invicte HC Castellet.

Per la seva banda, a l’altre grup, el Booling HC d’Oviedo s’imposava al Reus Deportiu -quanta classe en la seva jugadora nº 8 !- i al Mataró, convertint-se d’aquesta manera en el rival de les vilanovines a semifinals. A la primera semi final, el HC Castellet aconseguia anar al descans amb 1-3 i amb la sensació de tenir el partit força controlat però, a la represa, les noies del CP Voltregà marcaven ben aviat i deixaven el marcador amb un 2-3 que posava molta emoció al partit. Després d’ocasions en ambdues porteries, a l’últim minut, les blanc i blaves fallaven un penal que suposava l’empat, empat que aconseguirien a manca de cinc segons, després de l’encert en el llançament d’una falta lateral amb una acció inversemblant en aquesta categoria -per la picardia-. La sort dels penals afavoria al CP Voltregà i les classificava per la final. A l’altre semifinal, el CP Vilanova s’imposava amb tota claredat al Booling HC d’Oviedo per 6-1.


La final només va tenir color vilanoví. La tripleta formada per la Mercè Guerra, la Pati Miret i la Maria Córdoba -una jugadora de dibuixos animats-, ben secundades per la totalitat de les jugadores del Patí, van oferir un joc sensacional que van fer gaudir els assistents -sobre tot a la nodrida representació vilanovina, és clar- i van imposar-se per 7-1 a un Voltregà que s’ho havia deixat tot a la semifinal.

La festa va concloure amb un partit d’alt nivell que va enfrontar el CP Voltregà amb una selecció catalana que, a manca de jugadores d’aquest equip, comptava amb la presència de quatre components del CP Vilanova: Caterina Ortega, Berta Tarrida, Ester Nadal i Clàudia Miret. El partit va resultar intens i equilibrat, amb ocasions per tots dos equips i sense que cap d’ells imposés el seu ritme. L’empat, el resultat més just, encara que tal com es va desenvolupar el partit, la selecció catalana va desaprofitar l’oportunitat de guanyar. Es va arribar al descans amb empat a 0, després de que cap jugadora aprofités les oportunitats que tots dos equip van tenir. A la represa, marcaven Maria Ferrón pel Voltregà i Berta Tarrida per la selecció catalana -en un llançament de falta directa-. A manca de 10 minuts pel final, es va produir la jugada desgraciada que va provocar la lesió de la Laia Vives -esperem i desitgem que menys greu del que semblava-, al caure-li la Maria Díez a sobre del seu genoll. Amb la segona portera del CP Voltregà a la pista -Mireia Moraleda, segons la informació que hem pogut trobar a la web de la RFEP- i unes jugadores lògicament afectades per la desgràcia de la seva companya, la selecció catalana aconseguia desequilibrar el partit en encertar marcar la Maria Díez en una jugada un pèl embolicada. Però les experimentades jugadores del Voltregà no van concedir ni una sola ocasió més a les rivals i, a més, l’entrenador blan i blau va donar entrada per primer cop en el partit a la Carla Giudici, en procés de recuperació d’una lesió que arrossega des de la seva participació a l’europeu. I va ser just la Carla qui amb un xut ras i creuat, que potser va tocar al patí d’alguna jugadora de la selecció catalana, va sorprendre la Cate Ortega i va fer un empat que resultava just, pels mèrits d’unes i d’altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada