El CP Vilanova es deixa la pell i tres punts a Voltregà

CP Voltregà -2

CP Vilanova -1

Voltregà i Vilanova van disputar ahir al Oliveras de la Riva el primer partit d’un cap de setmana que ha acabat sent un tan decebedor, no pel joc, que ha estat el millor que hem vist fins ara a les vilanovines, ni per la mala fortuna, que n’hi ha hagut, si no per anar-nos amb la sensació d’haver perdut l’oportunitat de donar un cop d’autoritat davant dos dels millors rivals d’una competició que s’està mostrant extraordinària.

El cap de setmana ha estat capicua. El partit a Sant Hipòlit començava amb dos gols en contra en els primers tres minuts de partit i , avui diumenge, l’equip tancava el còmput dels dos partits encaixant dos gols en els últims tres minuts contra un Biesca Gijón virtualment “derrotat”, després d’un gran partit de les vilanovines.

Com dèiem ahir dissabte, a les 18:03 el Voltregà ja guanyava per 2-0 després de que Anna Romero desviés a gol un xut ras de Carla Giudici i de que “Motxa” Barcelò rematés una bona passada de la mateixa Anna en un contraatac. Havia estat vist i no vist, dos minuts sense l’habitual tempteig, amb un sol equip a la pista que marcava un ritme molt superior. Les vilanovines, amb molt respecte pel rival i amb moltes dificultats a l’hora de dominar els patins en una pista excessivament relliscosa que va provocar moltes caigudes de jugadores dels dos equips. Es mastegava la tragèdia.

Però afortunadament va ser un miratge i, després d’un temps mort demanat per en Carlos Figueroa, l’equip va començar a carburar, va anar creixent poc a poc, per acabar regalant-nos un magnífic encontre, malgrat la derrota. Al minut 4, Laia Vives aturava un penal a la Berta Tarrida, assenyalat per un bloqueig dins l'àrea de la Natasha Lee sobre l’Ester Nadal, però aquest fet iniciava la reacció vilanovina que poc a poc anava entrant en el partit i oferint la resposta esperada. Després d’una primera part equilibrada, malgrat tot, el bon joc vilanoví obtindria la seva recompensa al finalitzar la Maria Figuerola un tres contra dos en el que Pía Sarmiento i Berta Tarrida van aprofitar una indecisió defensiva per acabar servint a la Maria Figuerola, que no perdonava. Amb aquest 2-1 finalitzaria la primera part.

A la represa els dos equips ens van oferir vint minuts espectaculars, no tant per desenvolupar un joc exquisit, si no per llançar-se ambdós a un atac directe, sense especular, el Voltregà a buscar sentenciar i el Vilanova a buscar l’empat. Moltíssimes ocasions, més pel Vilanova, que es va imposar “als punts” en aquesta segona part i va fer dos pals, però moltes i de clares també pel Voltregà, amb Motxa Barceló i Carla Giudici molt ràpides i perilloses, que es van estavellar en una Cate Ortega immensa, ahir la millor del partit.

Amb el 2-1 amb que va finalitzar la primera part, es va arribar al minut 19 de la segona, amb 9 faltes cada equip. Va ser primer Carla Giudici qui va tenir l’oportunitat de sentenciar a manca de 16 segons, però la Cate va posar la rúbrica al seu magnífic partit aturant el xut. El crono va corre que se les pelava i poc temps va quedar després d’aquesta falta, però la Pía Sarmiento va aconseguir conduir la bola fins la porteria contrària i passar a l’Ester Nadal, que rebia la desena falta darrera la porteria...a manca de 1’6 segons. Amb aquest poc temps, Berta Tarrida, -fins i tot Deu va necessitar més temps per executar la seva obra- en prou feines va poder avançar mínimament la bola i xutar creuat, però Laia Vives va aturar bé i va deixar el Vilanova sense el premi d’un merescut empat...si descomptem els dos primers minuts del partit.