Campiones d'Europa !

Espanya- 2
Portugal -0

Mealhada ( Portugal ). La selecció espanyola femenina s'ha proclamat finalment campiona d'Europa per quarta vegada consecutiva - totes les edicions disputades- després de guanyar Portugal en un partit molt intens i disputat. Anglaterra ha derrotat Alemanya i s'ha adjudicat la 3ª plaça, això si, amb molta diferència de qüalitat entre els dos primers classificats i els dos darrers.

El partit ha començat amb un cert domini de les jugadores portugueses, animades per un pavelló ple de gom a gom i que animava de valent, tot i que amb correcció. D'aquesta manera, les portugueses gaudien de la primera ocasió clara, que Mercè Ribas -extraordinaria tot el campionat- aturava amb seguretat. Ben aviat, Berta Tarrida feia la rèplica i es quedava sola devant l a portera rival, però el seu xut anava fora per ben poc. Les ocasions se succeien a una i altra porteria -mes clares les espanyoles- però cap dels dos conjunts dominava clarament al rival. Ha estat al minut 7, quan una bola interior enviada per la Berta Tarrida era rematada per l'Ester Nadal al fons de la porteria portuguesa i feia el 1-0. La pròpia Berta Tarrida tenia l'oportunitat uns minuts mes tard de fer el 2-0, al executar una falta directa. Falta que transforma magistralment amb total legalitat - l'àrbitre principal havia autoritzat el llançament-, peró que és posteriorment anulat perquè el segon àrbitre estava despistat i no havia disposat correctament la resta de les jugadores per darrera de la linia de mig camp. En la repetició, la portera aconsegueix aturar el xut de la Berta, que amaga el ganxo i toca la bola rasa per intentar passar la bola per sota el cos de la portuguessa, sense fortuna. Fins al final de la primera part, succesió d'ocasions a les dues porteries i joc molt dur de les portugueses que d'una a d'altre manera, procuraven aturar les espanyoles.

La segona part ha començat amb el públic entregat i amb ambdues seleccions jugant al limit del reglament, potser Portugal més enllà del límit. Alternança fins al minut 5, a partir del qual les jugadores espanyoles semblava que començaven a dominar la situació i gaudien de moltes i molt més clares ocasions. Anna Casarramona asumia la seva responsabilitat com màxima golejadora i intentava una i altre vegada la jugada amb que tants gols ha aconseguit en aquest campionat, però sense efectivitat. Fins que al minut 13, la mateixa Anna roba una bola al mig camp, i inicia un contraatac per acabar cedint la bola a la Marina Rodriguez que l'enfonsa a la porteria portuguesa sense contemplacions. El partit semblava decidit, però encara ens tocaria patir...

Un parell de minut més tard, destacar una jugada de la Berta Tarrida que deixa la Clàudia Miret devant la portera però, estorbada per una defensa portuguesa, remata fora per milímetres. Hagués estat el 3-0 definitiu.

Just en aquest minut 15, una altra jugada que podia deixar sentenciat el matx: tantes vegades va caure la jugadora nº 7 de Portugal a les dues àrees, - una excel.lent jugadora, potser amb algun problema d'estabilitat- que va tocar una bola quan era a terra dins la seva àrea i va provocar penal. Quan vam veure que seria l'àrbitre anglés l'encarregat de xiular, ja vam intuir que la cosa no aniria pas bé. Efectivament, la Berta l'avisa clarament que li indiqui amb la ma quan pot iniciar el llançament, però l'anglés es despista un cop més i no ho fa. Tot i això, la Berta - amb 100 % d'efectivitat fins aleshores- xuta desviat, sense la concentració necessària, en veure que les jugadores havien iniciat la cursa des de mig camp. D'aquesta situació, a poc més dos minut pel final, un penal assenyalat al caure una jugadora portuguesa dins l'àrea per enèsima vegada, va fer planejar pel Pavelló Municipal de Mealhada una possible heroicitat de les jugadores locals. Però la Mercè Ribas va rubricar un excel.lent campionat amb dues aturades providencials - la segona excepcional, amb la cama a l'alçada del traveser-.

Finalment, gran alegria en les jugadores espanyoles i plors de les portugueses, que s'ho havien deixat absolutament tot a la pista.

Per Espanya han jugat: Mercè Ribas ( p ), Berta Tarrida, Ana Casarramona, Ester Nadal i Carla Dorca - cinc inicial- Clàudia Miret i Marina Rodríguez. Sense jugar, Sara González, Laia Jiménez i Teresa Bernades ( p)

Fent un balanç d'aquest campionat, destacar en primer lloc el 4art. campionat d'europa sub-19 consecutiu que aconsegueix el seleccionador Joan Soler, al que cal felicitar juntament amb el seu equip tècnic, pel joc de l'equip i el bon ambient que es percep regna al vestidor. Destacar tanmateix la feina d'ambdues porteres, Mercè Ribas i Teresa Bernades - perfectes- que només han encaixat un gol en 5 partits i que han aconseguit mantenir la porteria a zero en els dos partits contra Portugal.

Pel que fa a les jugadores, destacar la presència en el joc de l'Anna Casarramona que, no oblidem, és infantil, que ha estat la màxima golejadora del campionat amb 10 gols. Destacar també la feina de les altres tres jugadores titulars en tots el partits: extraordinaria la linea defensiva amb una gran Berta Tarrida ( 6 gols ), en defensa i en atac, insuperable sobre tot en els dos partits contra Portugal, i una Carla Dorca ( 2 gols ) a la que hem vist millor que mai, molt bé en defensa i sòbria en la construcció. La punta d'atac, la capitana Ester Nadal ( 6 gols ), efectiva, oportunista i lliutadora, en una possició de "pivot"molt sacrificada, cal sumar als 6 gols les seves múltiples robades de bola, les continues apertures d'espais per les entrades de les seves companyes, les assistències, penals provocats... Molt bé Clàudia Miret ( 3 gols ) i Marina Rodríguez ( 4 gols ) com primers recanvis en punta d'atac i en defensa, respectivament. La vilanovina, que ha compartit normalment la possició amb l'Ester Nadal, generosa en la pasada, sacrificada tàcticament, seriosa en defensa i atenta en atac, en un rol important per l'equip, va tenir els seus millors moments a la semifinal contra Anglaterra quan va poder compartir pista amb l'Ester i abandonar aquesta posició de "boia", en uns minuts, tres, en els que va fer 2 gols... la madrilenya contundent en defensa - imponent físicament- i molt perillosa en atac - especialment perillosa quan circula amb la bola per darrera la porteria - ja que, als 4 gols marcats, hem de sumar diverses assistències. Bé les debutants que, malgrat no actuar contra Portugal, no van desentonar gens contra Alemanya i Anglaterra. Segura en defensa la Sara González ( 1 gol ), sense complicarse la vida en atac, - un cop que se la va jugar individualment va fer un gol amb un gran xut creuat- i bé en la passada i en la sortida de la bola. Bulliciosa la Laia Jiménez, les seves sortides a pista van despertar inquietut en les defenses contràries ja que, tot i no tenir sort amb el gol -sobre tot en semifinals- les seves internades van generar jugades de perill per les porteries rivals.

De les seleccions, destacar el bon nivell d'Espanya i Portugal, un graó per sobre que la resta. Decebedora Alemanya, sense cap jugadora que pugui representar una referència, per molt que la seva voluntat i constància donés un petit ensurt a Portugal a semifinals. Voluntariós però molt just l'equip anglés, del que el seu propi entrenador - vam llegir a la premsa local - manifesta que dues jugadores no saben ni patinar. Absent França, de la que s'espera aporti més qüalitat que la vista a Alemanya i Anglaterra, i Suïssa, una incògnita, de la que tanmateix tampoc podem esperar gran cosa...en fi, no podem dir que, a diferència del que passa actualment a Espanya, l'hoquei femení europeu visqui el seu millor moment.

De les jugadores rivals, destacar el jove conjunt portugués amb un grapat de jugadores de bon nivell. Les que més ens van agradar, Sofia Vicente, Tania Freire, Inés Raimundo, la petita Marlene Sousa i la portera Margarida Brandao. Destacar especialment la jugadora anglesa Bethann Coock, una jugadora molt interessant en un equip com hem dit molt, però que molt, justet.

Ara, a finals d'Octubre, la selecció absoluta te el repte de rubricar a St. Omer ( França ) la supremacia europea de l'hoquei femení espanyol, en un campionat que se'ls resisteix.

Molta sort.